Esquerra Valenciana

Els suplements de l'Avant

Butlletí de difusió de notícies i opinions:

Per la sobirania política del Poble Valencià

Per la confederació republicana del país valencià amb catalunya, les illes i la catalunya nord

Per una europa republicana, confederal i socialista

Per la sobirania dels pobles del món i la solidaritat internacional dels treballadors/res

Suplement nº: 10

(Hem trobat la 'perla' que podeu legir a contiuació. Com de costum l'acompanyem amb alguns comentaris)

Europa Press. 2-2-2005
http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20050202121300&tabID=1&ch=69

Alemania.- La nueva legislación alemana obliga a una joven a aceptar la prostitución para no perder derechos laborales

LONDRES, 2 Feb. (EUROPA PRESS) -

Una joven camarera alemana de 25 años que se negó a ofrecer sus "servicios sexuales" en un burdel de Berlín podría ver recortados seriamente sus derechos laborales en virtud de la nueva legislación sobre beneficios sociales aprobada el pasado año en Alemania, según informa el diario británico 'Daily Telegraph'.

La joven, una técnica informática en el paro, explicó que se había ofrecido para trabajar en bares nocturnos y que en su currículum figuraba que ya había trabajado en una cafetería como camarera. Poco después, recibió una contestación del propietario de un bar nocturno en la que éste le indicaba que le interesaba su perfil y le pedía que contactara con él.

Sólo cuando ya había comenzado a trabajar en el bar, la mujer --cuya identidad no se ha revelado por impedimentos legales-- descubrió que se trataba de un burdel. La prostitución fue legalizada en Alemania hace dos años, y los propietarios de los burdeles --que deben pagar impuestos y dar de alta a sus trabajadoras en la seguridad social-- tienen derecho a acceder a las bases de datos de personas que buscan trabajo.

La nueva legislación alemana establece que cualquier mujer menor de 55 años que lleve más un año en el paro está obligada a aceptar cualquier trabajo, incluida la prostitución, si no quiere perder derechos en las prestaciones por desempleo.

El Gobierno había considerado la posibilidad de hacer una excepción con los burdeles por motivos éticos, pero decidió a última hora que sería demasiado complicado establecer una diferencia entre distintos tipos de bares. El resultado de ello que que las empresas de servicio sexual pueden acceder a las bases de datos de aspirantes a un trabajo con los mismos derechos (y las mismas obligaciones para las personas contactadas) que una clínica que buscase enfermeras.

Cuando la joven descubrió la verdadera naturaleza del trabajo se encontró con que el propietario del establecimiento no había violado la ley. De hecho, los empresarios que se nieguen a sancionar con el recorte de derechos a las personas que renuncien a un trabajo podrían enfrentarse a acciones legales abiertas por otros empleadores de la competencia.

"Ya no hay nada en la ley que impida a las mujeres entrar en la industria del sexo", afirmó Mertchthild Garweg, una abogada de Hamburgo especialista en este tipo de casos. "Las nuevas regulaciones establecen que el trabajo en la industria del sexo no sólo no es inmoral, sino que no se pueden dejar estos trabajos sin el riesgo de perder derechos", denunció.

______________________________________________________________________

Que conegam, a l'Estat espanyol aquesta notícia no ha despertat l'interés de la classe periodística. Només La Razón i un diari gallec s'en han fet ressò. Probablement perquè, des de la seua mentalitat obtusa, això li fa la punyeta al PSOE. La caverna en açò només veu la qüestió moral i morbosa i només l'interessa per a exigir més prohibicions i més repressió. En general, sempre més repressió, però sembla que la sexual els engresca especialment.

La indefensió social, eixe és l'objectiu del moment de la Unió Europea. Així és com volen tindre-nos a tots els treballadors. Eixe és el projecte que comparteixen Zapatero i Rajoy i “tutti quanti”, el projecte pel qual són capaços de posar en sordina momentània les seues ambicions i col·laborar disciplinadament pel SI a la barbarie. I el més gros és que tots i cadascún dels polítics del PSOE, del PSPV, del PSC, tan pròxims, tan amiguets, tan somrients, tan de casa, ¡¡ també ho saben !!, i sense perdre el somriure i l'aire paternal ens han demanat un vot per a la ignomínia.

El morbo de la nota d'agència no ha d'ocultar-nos el significat. La desregualció del mercat laboral, és a dir la regulació del mercat laboral en contra dels oferents de força de treball, és el nucli i gairebé l'únic contingut de les polítiques de foment de la “competitividaz”. Eixa desregulació afecta més, com és natural, als més febles. Dones, mares, infants, persones de més de 50 anys, minusvàlids, etc. Com veiem les dones joves si són passablement atractives estan en risc. Milions de dones joves de l'Europa de l'Est -eixa Europa tan feliç de tornar a ser capitalista i cristiana- tenen el que sembla una llarga experiència en l'esclavatge sexual. Uns altres no pocs milions de dones africanes, americanes, asiàtiques, també en saben prou. Ara sembla que ha arribat el torn del paradís social-demòcrata.

Però la mundialització econòmica capitalista imposa que la barbarie s'extenga per tot arreu. La desprotecció social ne's la conseqüència inevitable. La competència entre ambients socials diferents obliga a llimar, a minorar, els sistemes socials més complets, per la senzilla raó que solen ser més cars. Els sistemes de protecció social se sustenten amb allò que se'n diuen 'salaris diferits'. El conjunt de cotitzacions i impostos que sostenen les prestacions socials de tota mena son un salari col·lectiu que el conjunt dels capitalistes paga al conjunt dels assalariats i que aquestos cobren en forma de prestacions socials.

Tota la política de la UE, i dels seus estats membres, està orientada a la reducció, ara ja a curt termini i a grans mossos, d'eixos costos salarials indirectes. És el que en diuen “política de creación y sostenimiento del empleo”. La seua lògica és aixafadora: si no ens costeu menys haurem de vendre més car, no podrem vendre, haurem de tancar i anireu a l'atur per la vostra culpa, i si accepteu costar-nos menys potser no tancarem, si el mercat ens ho permet. I de tot això mai no tenen ells la culpa, només el mercat i les seues 'lleis' en són responsables. ¿No és meravellós aquest sistema que reparteix innocència entre els rics i culpabilitat entre els pobres?

De moment, a la UE no s'ha massificat encara la reducció dels salaris monetaris directes. Encara que cobrar una hora extra ha esdevingut miracle en moltes branques d'indústria i els joves i els immigrants ja coneixen de a prop eixe tema. I és que tampoc no els interessa estrangular massa ràpidament el consum privat. Substituir el consum necessàri de les classes subalternes amb consum suntuari i superflu de les classes mitjanes, no és una operació fàcil. Però eixa és l'única eixida que contempla el sistema. Per això estem immersos en una espiral deflacionista que abandonada a les forces objectives que la impulsen (no ens enganyem: els interessos de la plutocràcia financera internacional) només pot desembocar en una nova edat negra de la Humanitat que serà molt més negra que totes les conegudes els segles passats i que, probablement, ens conduirà a l'autodestrucció.

En aquest món qualsevol mesura civilitzatòria, com ara la legalització, i regulació, de la prostitució, per a convertir-la en una mena d'indústria de serveis psicosexuals, esdevé ràpidament en el seu contrari. I fixeu-vos un moment com i per què: “El Gobierno había considerado la posibilidad de hacer una excepción con los burdeles por motivos éticos, pero decidió a última hora que sería demasiado complicado establecer una diferencia entre distintos tipos de bares “. No es podia distingir entre uns bars i altres però ¿tan difícil era distingir entre uns treballs i altres? Doncs sí. Això seria tornar a les “ordenanzas laborales”, això seria posar l'accent i l'atenció en la “parte social”, això seria entrar a regular la prestació de la força de treball, això seria encetar el meló de les limitacions al poder dels empresaris-empleadors, això és exactament el que està prohibidíssim per les lleis 'objectives' del mercat i la competència.

Només hi ha una forma de trencar aquesta espiral: un poder polític amb un pes específic suficient per a condicionar els mercats mundials hauria d'establir els criteris per a que la competència comercial no fos destructiva, no esdevingués en competència social, en “dumping social”, per a que aquells que se n'aprofiten del treball esclau, infantil, sense protecció social, i aquells que depreden els recursos naturals de tota la Humanitat, no puguen tenir avantatjes competitius. Eixe poder hauria de tindre escala, com a mínim europea, i d'entrada el seu objectiu prioritari hauria de ser establir un standard suficient de protecció social comú per a tot el continent i un arancel eco-social que gravara les mercaderies en funció del grau de protecció social i mediambiental establerta als països d'origen, de forma que la competència, que hauria de posar de relleu només la major eficàcia productiva, no restés falsejada pel simple desmantellament de les institucions socials i el saqueig sense aturador dels recursos naturals del planeta.

Un poder com eixe no es pot ni imaginar si no és comptant amb un moviment polític i reivindicatiu, i al menys un partit, a eixe nivell continental, capaç de posar les mediacions -gairebé totes psicològiques- per a transformar la majoria social objectivament interessada en eixa nova Europa, en majoria política decidida primer a exigir-la i, a continuació, a implantar-la. I que, a més, en el camí sàpiga acumular la legitimitat i la cultura imprescindibles per a resistir les enormes presions i amenaces que la minoria opulenta no deixarà de sufragar.

Tampoc açò pareix fàcil però fixeu-vos on radiquen les nostres possibilitats: SOM MILIONS !!, i el que és més important: tots sentim igual i pensem pràcticament el mateix. L'únic que cal és que la joventut torne a la política. A la política de classe, a la política com a servici públic, com a voluntariat, al 'servei d'aquest Poble' que és el servei de tota la Humanitat. L'únic que cal és que treballadores i treballadors tornen a la política, que entenguen que val la pena escapar uns minuts al dia de les tasques de supervivència per parar atenció en com volen que consumim la nostra vida. Cal recuperar la ja llarga experiència de més de 150 anys de resistència al poder del capital i les seues 'lleis' de mercat. Cal assumir que a la política hi ha que prestar-li atenció, hi ha que estudiar-la, hi ha que fer-se especialistes en política, encara que ens semble estar al límit de les nostres capacitats, perquè del contrari si no fem nosaltres la nostra política, altres ens la faran contra nosaltres.

L'únic que cal és que els polítics els ho posem fàcil i entengam que en aquestos moments la prudència pot ser la major de les imprudències. Els polítics, i els intel·lectuals que escapen a la tentació de l'obscé encant de l'opulència, hem de facilitar la cultura comuna on puguen trobar-se els milions que van a ser els protagonistes de la Història. Aturar-se un minut per a preguntar-se què ha passat amb el meu programa, el meu partit, la meua nació, és prudent, sí, però irresponsable. Totes les respostes estan en el camí i si no ho estan és que les preguntes eren irrellevants.

La redacció de l'AVANT

========================================

Si no desitgeu rebre aquest butlletí us demanem disculpes. Havíem suposat que us podia interessar.

Si ens envieu un e-mail advertint-nos-ho a l'adreça: esquerravalenciana.info@ono.com , interromprem aquestos enviaments.

I si conegueu l'adreça electrònica de persones que podrien rebre sense molestar-se aquestos missatges, agrairem que ens la passeu de la mateixa forma.

La publicació "Avant" i els seus suplements electrònics són administrats i suportats per Esquerra Valenciana. Però no són exclussivament seus. Estan oberts a totes les aportacions i col·laboracions que es facen dintre del marc ideològic del sobiranisme i l'esquerra. Els continguts dels articles són, per tant, responsabilitat dels autors.