Esquerra Valenciana

LA PREGUNTA

“

Hola, m'agradaria saber que opineu sobre la jugada que li ha gastat el Bloc
a EUPV. D'altra banda, m'agradaria tb saber la vostra opinió sobre el fet
que, a la Ribera Baixa (d'on sóc), el Bloc haja llevat dues alcaldies a
coalicions progressistes (PSPV-EUPV) per donar-li-les al PP. Parle dels
ajuntaments de Favara i Almussafes. També espere que es posicioneu sobre
l'altra jugada, en la qual el Bloc s'ha aliat amb el PP per llevar-li a
PSPV i EUPV la presidència i vicepresidència de la mancomunitat de la
Ribera Baixa? Que n'ha quedat d'aquelles manetes que portàveu amb aquell
lema, com era?, Adéu PP?
“

RESPOSTA 1

“

Benvolgut Joan Vicent:

En primer lloc, gràcies pel teu email. Encara que possiblement t'has equivocat i l'hauries d'haver enviat al Bloc, ja que Esquerra Valenciana mai no no ha fet servir el lema i la imatge de la maneta dient 'Adéu, PP'.
De tota manera et faré cinc cèntims del que serien les nostres posicions.
1) Nosaltres estem en contra d'aparèixer a ulls del públic com a responsables de qualsevol govern del PP, i alhora, no ens preocupa en absolut que la nostra política puga, ocasionalment i indirecta, afavorir el PP o perjudicar el PSOE, o qualsevol altre pretesament d'esquerres. L'objectiu de la nostra política és guanyar per al sobiranisme (i, per tant, el socialisme) els votants del PSOE i els seus satèl·lits. L'únic problema de la classe treballadora valenciana i universal, l'única cosa que la manté en l'estat de paràlisi mental i política en que es troba, és la seua vinculació amb les direccions dels partits tradicionals -PSOE, PCE, i ara sembla que també ERC- que treballen al servei de les necessitats de l'Estat espanyol i el sistema capitalista.
2) Tens raó, els governs del PP obtesos amb vots d'esquerres o nacionalistes són una vergonya. De tota manera, cal reconèixer que eixa és una lacra molt estesa. Pel biaix de la pretesa autonomia dels col·lectius municipals, se'ls colen a tots els partits les majors iniquitats. Tot el muntatge jurídic està preparat per a que els governs municipals siguen un focus de corruptel·les de tot tipus a les que ningú no sembla poder escapar: la formació de polítics municipalistes que combinen fermesa i popularitat és una assignatura pendent.
3) Sembles molt centrat en la Ribera Baixa. Com si el món exterior no t'interessara. Nosaltres, per contra, com que som nacionalistes i entenem que el factor d'opressió del Poble Valencià és l'Estat espanyol, ens interessem més per la política espanyola (i també europea). Si mai arriba a assolir la sobirania el nostre Poble ho farà, necessàriament, en el marc espanyol i europeu. Per això el que més lamentem d'aquestos darrers anys ha estat les actituds tan servils envers el govern del PSOE que han mostrat IU i ERC. Especialment, considerem que les votacions d'ERC a favor de les missions imperialistes de l'exercit espanyol ens han causat un dany de difícil reparació a tots els sobiranistes: són la llavor de noves confusions i desconfiances. (P.e.: "Si l'exercit espanyol pot ser humanitari a l'Afganistà, ¿per què no ho pot ser a Catalunya?, i si ho és d'humanitari ¿per què ens hauria de molestar? ¿només perquè no parla català?. I encara més: ¿serà l'exercit de la Catalunya independent tan humanitari com ho és l'espanyol?. I etc., etc., etc.".)

Espere amic Joan Vicent que amb açò hauré respost, en part si més no, al teu interés per conèixer el nostre posicionament

Salut i Sobirania.
Paco Santacatalina

“

RESPOSTA A LA RESPOST 1

“

Hola Paco.

T'he de confessar que la teua resposta m'ha desconcertat un poc. Però una vegada refet miraré de donar compte d'allò que dius. Miraré d'estructurar la contestació de la manera més paral·lela possible a la teua argumentació

Així, per a seguir l'ordre, et diré que si he enviat aquest correu a Esquerra Valenciana és perquè volia saber la vostra opinió, l'opinió de la que se suposa que és la part més esquerrana dins del Bloc. Perquè, amic Paco, a l'inici de la vostra pàgina web posa ben clarament que sou un partit que es troba INTEGRAT al si del Bloc Nacionalista Valencià. De fet, em sembla que no es presentàreu a les darreres eleccions (com a grup propi vull dir). No em sembla haver vist cap papereta amb el vostre nom.

Si tenim en compte que les darreres eleccions foren les autonòmiques i que durant la precampanya va ser quan van apareixer aquelles famoses manetes, no em resulta gens difícil imaginar-te amb una d'aquelles manetes fent-la anar de banda a banda.

Una vegada aclarit això passaré a discutir alguns dels arguments que has fet servir.

En primer lloc, m'has deixat bocabadat en reconeixer una cosa que, al meu entendre, ja ho diu tot de vosaltres. Dius que esteu "en contra d'aparéixer a ulls del públic com a responsables de qualsevol govern del PP" i alhora, no us preocupa en absolut "que la nostra política puga, ocasionalment i indirecta, afavorir el PP o perjudicar el PSOE, o qualsevol altre pretesament d'esquerres".

No em digues més, Paco, que amb això ja m'ho has dit tot!

O siga, que a vosaltres el que vos preocupa és el "que diran", però no el "perquè". Mentre pugueu anar fent la resta vos dóna igual. Ni esquerres, ni dretes, ni punyetes!

Jo, Paco, el "que diran" me'l passe per la gepa. A mi allò que m'interessa (molt a diferència vostra) és, precisament, a qui puga afavorir o perjudicar la meua política. I jo no mire si afavorisc el PSOE o el PP, jo mire d'afavorir totes les persones del meu poble, voten a qui voten. Sobretot aquelles que més ho necessiten. Potser és en això on radica el fet que una persona faça política d'esquerres o de dretes. La d'esquerres és per a tots, la de dretes sel·lectiva.

I tu goses posar en dubte que altres siguen d'esquerres? "Pretesament d'esquerres"?

En referència al teu segon punt, en el qual dius que això de donar governs al PP els passa a tots, t'he de dir que tens raó: això passa a les millors cases. Però t'he d'apuntar que jo no sols feia referència als municipis sino a una entitat supramunicipal amb una certa entitat i que aglutina un conjunt bastant ampli de municipis diversos, cadascun amb la seua peculiar política municipal. Em referia a la Mancomunitat. Una Mancomunitat que ara controlen Bloc i PP. I ací, Paco, ja no estem parlant de què fa aquell polític "corrupte" (tal i com tu el dibuixes) a l'intimitat del despatxet municipal del seu poble. Estic parlant, Paco, de política supramunicipal.

Em fa gràcia que obvies alguns punts dels que et vaig apuntar en un principi i d'altres que els passes tant per damunt (per a, acte seguit explicar-me el vostre posicionament en coses que jo no vos vaig demanar). Però he de reconéixer que has sigut valent en contestar. Si més no perquè t'estàs jugant la teua reputació en les respostes que em dones (i t'assegure que de moment no estàs eixint ben parat).

Així i tot, jugaré al teu joc i traure'm el problema de la Ribera Baixa. I del País Valencià, fins i tot (potser no n'esteu gaire convençuts tampoc de la vostra actuació).

Parles del "servilisme" de IU i ERC al govern del PSOE. Jo no veig tal servilisme (o almenys tan exagerat com tu dius) d'ERC cap al PSOE. Però puc imaginar-me que ho dius perquè penses que jo en sóc simpatitzant. Encara que ara dubte i no sé si tota aquesta violència gratuïta contra totes les forces d'esquerres no serà fruit d'un trauma propi que vos provoca aquesta autoafirmació com a "l'única esquerra possible". Bé, en tot cas, no simpatitze amb ERC, però no veig tal servilisme. Mire que ha tractat de traure profit però sense frenar ´del tot l'acció de govern.

En canvi, sí que estic d'acord amb tu en què la direcció federal d'IU sí que ha mantingut un fort servilisme cap a les postures del partit socialista (tot i reconeguent els guanys que han aconseguit des d'IU). Però, (i ara ve la gran pregunta) ¿no és aquesta la IU, la Izquierda Unida de Gaspar Llamazares, la mateixa que vol imposar Isaura Navarro, la mateixa que reconeix les diputades trànsfugues i les posa als llocs de direcció?¿No és aquesta,dic, la Izquierda Unida amb qui voleu pactar el Bloc per a les generals? Corregeix-me si m'equivoque.

Vosaltres, la esquerra íntegra i vertadera (que després tant li fa a qui afavoreix) esteu buscant com a desesperats un pacte amb la mateixa Izquierda Unida que fa un moment estàveu criticant, la mateixa IU que actua "servilment" amb el PSOE. Que tindrà que ara voleu aliar-se amb ella? Serà aquest pragmatisme vostre congènit el que vos porta a obviar totes les objeccions que fa un moment apuntàveu?

I fixa't bé, Paco, que parle d'una IU. Perquè tota no és igual, però és la que vosaltres heu triat. La del "servilisme".

Per contra, hi ha una altra part d'IU a qui no ha agradat gens la legislatura perquè consideren, com tu i com jo, que Llamazares ha sigut un monigot en mans del PSOE. Llamazares i tot el seu clan que pensa imposar.

¿Què n'hi ha d'aquesta "altra" IU de què parle, entre els quals podem comptar a la immensa majoria d'EUPV (un de tants un servidor), contra la qual heu estat actuant fins ara tots aquells "agregats" del Bloc? Es vau aliar amb la minoria per destituir la síndica-portaveu del grup parlamentari a Les Corts. Ara s'aliareu amb els mateixos per anar a Madrid de la maneta de la formació que fa un moment tiràveu per terra. De quina calanya esteu fets? Tot vos dóna igual a fi de tindre poder.

Per últim, benvolgut Paco, en aquell apunt que fas de l'exèrcit i de Catalunya, advertisc un raig d'anticatalanisme. Pot ser això? No em digues que l'amic Paco i els seus companys d'Esquerra Valenciana són anticatalanistes! Això ho saben els vostres votants? Perquè de ben segur que més d'un vos enviaria a pastar fang.

I ara això em fa venir una cosa al cap, relacionada amb aquesta amplitud de mires que tu volies que tinguera. Volies que mirara més enllà i ho he fet. I he vist com el Bloc Nacionalista Valencià presenta les seues propostes al Congrés dels Diputats per mitjà de partits nacionalistes de dretes (dels quals són amics). Veig també com el Bloc Nacionalista Valencià es presenta a les eleccions al Parlament Europeu en coalició amb els mateixos partits nacionalistes de dretes.

Paco, una cosa vull que tingues present: SOM ALLÒ QUE FEM!

Per finalitzar, ara si, sols volia comentar-te que després d'enviar el correu vaig estar llegint la vostra pàgina i apareixia una espècie de noticia o potser era una declaració vostra on criticàveu allò que anomenàveu "imposició" d'Amadeu Sanchis com a representant a Canal 9, al qual el culpàveu de la derrota a la ciutat de València i en referència a això vull aclarir un parell de coses:

1) A l'hora de signar el pacte pel Compromís, en totes les grans ciutats (i no tan grans) on el Bloc ja tenia representació política feren tot el possible per no pactar. Allà on demanaven fervorosament el pacte era allà on no tenien representació (com a València, on acabàreu pactant amb el PSOE, acceptant llocs sabent que no eixiríeu). És injust carregar les culpes de la derrota a una baixada d'EU, si haguérem tret el mateix resultat de les eleccions anteriors tindríem 12 o 13 diputats i en tenim solament 7, aquesta diferència cal buscar-la també més enllà de les files d'EU.

2) El pacte que signaren EUPV, Bloc i altres forces polítiques expressava ben clarament (i quan vulgues t'ho puc ensenyar) que tots aquells càrrecs que hagueren de ser designats ho faria la direcció d'EUPV en número igual als que ja tenia d'abans i la resta serien repartits entre les altres forces polítiques. Això vol dir, que si EU ja tenia un representant a Canal 9, TVE, Bancaixa i el CVC; aquests no els perdria, encara que tampoc no guanyaria perquè tots el guanys serien repartits entre els altres. Amb això s'intentava que Esquerra Unida no perdera una representació que ja s'havia guanyat amb els anys. Per tant, corresponia a EU designar el candidat a Canal 9 i el Bloc i les altres forces així ho acceptaren en signar l'acord.

Contaminar gratuïtament, com vosaltres feu, és molt fàcil. El difícil, i digne d'admiració, és aguantar el tipo i mirar de refer-se. Si ara trenquem els ponts de comunicació ja veure'm que podem fer en un futur amb una esquerra tan fragmentada. Tot al contrari de com diuen en el meu poble: per a bé o per a mal, QUI SEMBRA, CULL!

Salut i república (a mi això de sobirania sempre em sonarà a rei, què en farem?)

JOAN VICENT GERIBÉS I BENAVENT 

“

RESPOSTA 2

“

Benvolgut Joan Vicent:

El to d'irritació que note en la teva resposta a les explicacions que ens demanaves, així com la verbositat efervescent que fas servir, m'indiquen que pot ser he tocat alguna nafra dolorosa.  Si és així ho sent, perquè no era eixa la meua intenció. Ha sigut sense voler.

Hem limitaré, per tant, a fer el que deia el president Mao (i aconsella la prudència més elemental), i intentaré destriar el principal del secundari del teu discurs, per a centrar-me en allò que considere principal.

No sé si sabràs que el desafortunat comentari que varen fer els diputats del Bloc davant de la magnífica intervenció de la companya Marina Albiol en defensa de la República i el que aquesta representa, va ser dir que "aquesta xica és una màquina de donar-li vots al PP". La frase no sols és poc amable sinó, sobretot, és políticament incorrecta ... des del punt de vista d'aquells que volen consolidar un espai polític i electoral a l'esquerra dels partits dinàstics. La nostra obligació primera, la nostra responsabilitat, no és llevar-li vots al PP. La derrota del PP ha de ser un subproducte, un efecte col·lateral del nostre èxit. La nostra obligació primera és agrupar voluntats -¡i vots!- fora del control dels gestors dels sistema, i eixos vots només els podem treure de l'esquerra del PSOE i de l'abstenció.

Naturalment el PSOE sempre ens acusarà de fer-li el joc a la dreta, de que amb la nostra política "radical" som una màquina de donar-li vots al PP. Però l'única prova que pot aportar en eixe sentit, donat que el seu discurs fa aigua per tots els costats, és que en les votacions d'investidura els nostres representants donen pas a governs del PP. Eixos fets mai no deixen de ser esbombats pels media, i són un fet que no requereix més explicacións i que sempre té un efecte catastròfic: confirma als votants del PSOE que se senten d'esquerres que no es varen equivocar de vot i que el PSOE és el mal menor. És a dir, envia el missatge contrari al que volem enviar.

És per això que considerem important mai no "aparèixer a ulls del públic com a responsables de qualsevol govern del PP". I per contra, no considerem rellevant si en alguna etapa del desenvolupament de la nostra política i com a efecte del ressò del nostre missatge el PP surt momentàniament beneficiat. En el moment en que estem de creació d'un espai polític fora de l'àmbit de la "transición", les oscil·lacions erràtiques dels vots de centre, entre PP i PSOE, no són ni el nostre problema ni la nostra responsabilitat.

I, canviant de tema, et diré que l'únic pecat imperdonable (tenint en compte la 'ganaderia' amb la que pastura) que li conec a la diputada Isaura Navarro és un que ningun dels teus "jefes" gosarà criticar-li en públic i/o per escrit: el vot antidemocràtic contra la presa en consideració del Pla Ibarretxe. Vaja en aquest moment una salutació i un reconeixement per a Carles Arnal. Aquell cas va ser una demostració palpable de que la democràcia de la transició està tutelada i ¡que se sap extremadament feble! DETERMINATS TEMES SE'LS CENSUREN ELLS MATEIXOS PERQUÈ SABEN QUE NO TENEN CAP ARGUMENT QUE RESISTEIXCA UN DIÀLEG TRANQUIL DAVANT DEL PUBLIC. Jo no recorde que ni Frutos, ni Alcaraz, ni Marcos, ni ...., criticaren aquella votació tan covard del grup d'IU. Llamazares va trair els seus seguidors d'Ezker Batua i era una ocasió d'or per a Frutos. Però Frutos no sols no va dir res sinó que, sospite que va aplaudir. Aquest és el servilisme al que me referia, el servilisme en les qüestions d'estat, el servilisme que fa mal al poble treballador, que sembra la confusió i el desànim.

Espere que també tu trobes criticable la poca valentia democràtica dels vostres/nostres representants. T'invite a que tú mateixa indagues la posició de Frutos i tota la seua colla de sedicents 'radicales', 'comunistas', 'marxistas', etc. Quan la conegues t'agrairé que me la faces saber. Amb poques paraules, per favor.

Espere no haver-me allunyat massa per al teu gust de la Ribera Baixa.

La major part dels temes que tractes al teu darrer escrit són directament prescindibles perquè parteixen d'una suposició errònia: un partit no és una confraria, no és una secta, no anul·la el lliure pensament ni la opinió particular. Molt menys ho és un partit/moviment com sembla que ho vol ser el Bloc i el seu nom denota. I tu, per la teua banda, no hauries de sentir-te obligat a repetir les bajanades dels caps de fila del PCE només perquè t'estimes el PCE i tens (supose, però el mateix valdria per a EUPV) el carnet a la butxaca. És més, la teua obligació per a ajudar al teu partit és aportar les teues opinions i fer-les valdre o, si més no, exigir que se tinguen públicament en compte. No oblides que els comunistes no teniu/tenim interessos diferents dels interessos generals i històrics de la classe treballadora. T'invite a que, abans de contestar-me, medites profundament sobre el significat, real, material, pràctic, d'aquesta afirmació del Manifest.

Salut i sobirania (... que és socialisme)
Paco Santacatalina

“

RESPOSTA A LA RESPOSTA2

“

Hola Paco.

M'alegre molt de veure que el teu to ha canviat en la darrera carta. Potser siga perquè ara ja saps que sóc afiliat d'un partit i no et cal vendre'm la moto de les meravelles que feu a Esquerra Valenciana. De tota manera, voldria aclarir-te que no tinc carnet del PCE (encara que amb tanta sobirania com prediques i no assumeixes que ací hi ha federacions SOBIRANES i que, per tant, s'anomenen PCPV i PSPV. També caldria afegir a tot això que el teu "nacionalisme" queda en dubte, ja que no reconeixes les sigles PV que aquests partits contemplen)

Abans de començar voldria tranquilitzar-te. Sent molt haver donat la sensació d'irritació que t'he transmés perquè jo en tot moment he estat molt tranquil. I no patisques Paco, no has tocat cap "nafra dolorosa". Sent decebre't.

Vull que sàpies que m'estava agradant la teua carta, fins que has canviat de tema. La qual cosa em porta a pensar si "el tema", en realitat, no era eixe i la resta simplement era per aplanar el camí.

En qualsevol cas, estic d'acord amb tu en part d'allò que dius: pense que votar en contra de la presa en consideració del pla Ibarretxe és bastant antidemocràtic. De tota manera, has de tindre clar, Paco que dins d'IU hi ha federacions SOBIRANES (tant que t'agrada a tu la parauleta, veges si li trobes ara sentit). Amb això vull dir que cada federació treballa i va fent a la seua gana però en posar en comú amb la resta un plantejament que, probablement, s'ha analitzat i s'ha considerat que perjudicava els interessos comuns a la resta del territori d'aquest estat espanyol en què convivim, doncs s'haurà decidit votar en contra. Així i tot, no combregue amb aquesta manera de fer, jo considere que les coses s'han de parlar i si no deixes parlar algú perds tota la raó. Però tornem-hi, no és aquesta la IU que voleu els del Bloc (i agregats)? La IU de Llamazares, Isaura, EB i ICV? De què es queixeu doncs? A més, si en la primera carta resulta que IU era la "servil" del PSOE i ara l'únic pecat d'Isaura ha sigut el del pla Ibarretxe, on ha quedat aquell servilisme al PSOE tan condemnat per EV? Què m'he perdut, Paco?

D'altra banda, t'he de dir que allò que pensen Frutos i Alcaraz no m'importa. Jo no treballe per als meus "jefes" com tu dius sinó per a la gent del meu poble i és l'opinió d'aquests la que m'interessa més. Si t'interessa pregunta'ls-hi a ells. Jo et puc donar la meua opinió, la dels altres pregunta-la tu si t'interessa tant.

A més, tu el que demanes és bronca, que hi córrega la sang! Una ocasió d'or per a Frutos, dius! Una ocasió per a què? Per a muntar una bronca a propòsit de la primera bajanada en què no estiguen d'acord, potser? Això voldríeu des del Bloc, això és el que esteu intentant, Paco, crear malestar en les files d'Esquerra Unida perquè, no ens enganyem, vosaltres no pesqueu res a l'esquerra del PSOE, vosaltres pesqueu a la dreta d'EUPV. És l'únic lloc d'on sabeu que podeu traure alguna cosa. En Esquerra Unida podem estar d'acord en una cosa o en desacord però, tal i com marca el sistema democràtic, la majoria guanya i fins ara (sense comptar el que fan els vostres "amics") tothom ho accepta i assumeix que ha d'acatar la decisió de la majoria.

Jo pensava que a la teua organització passava el mateix i, per això, i tornant a la Ribera Baixa (ho sent però sóc més cabut que els aragonesos, ja m'aniràs coneixent), el Bloc de Sueca (en pacte amb PSPV i EUPV), en complet desacord amb la resta de companys i companyes va decidir votar a favor del PP en la mancomunitat perquè així ho va decidir la majoria. Si no és així, Paco, t'agraïria que m'ho feres saber el més prompte possible per traure'm de l'engany. Hauria jo ara de dir-li covard a Baldo? O a la resta de dirigents del Bloc que votaren favorablement estant en desacord? O és que tenim una altra vara de medir, depenent de qui es tracte?

Per acabar, Paco, voldria que m'explicares quines són aquelles "bajanades dels caps de fila del PCE" (que dic jo si no et referiràs al PCPV) que jo em dedique a repetir? Em fa gràcia perquè acuseu els comunistes de "dogmàtics" i tot just qui fa aquesta afirmació està utilitzant un 'dogma', que no és altre que aquell tan famós pel qual els comunistes són, congènitament, dogmàtics. Doncs bé, Paco, jo no sóc comunista (sembla que tu sí, pel que dius) si més no, entés com a afiliat del Partit Comunista. Així que, fora de dubtes el meu dogmatisme vaig a mostrar-te que posa al diccionari sobre aquest terme.

DOGMA: Qualsevol cosa que s'afirma o es creu indiscutiblement.

DOGMÀTIC/A: Dit de la persona que considera o sosté les seues opinions com a dogmes o fets establerts.

Paco, vosaltres sou els dogmàtics. Tu m'acuses a mi de repetir consignes i t'equivoques. Ets tu qui repeteix les consignes mundialment acceptades. Jo em base en fets, que et puc demostrar quan vulgues perquè tinc documentació per fer-ho. Quan vulgues, Paco.

M'entristeix veure que les coalicions que fa el teu partit-mare i explicar el "suposat nacionalisme" (no sé si enfrontat al català) són coses de segon ordre per a vosaltres. Això, potser, és el que més lamente, perquè la resta em sembla previsible (dogmàtic).

En definitiva, Paco, em dona la impressió que m'has venut molt de fum. No tant com la primera vegada, és evident, però fum si més no. Moltes coses que no m'importen i per les quals jo no t'he preguntat. Evites contestar-me preguntes directes (t'hauràs adonat que jo no faig el mateix i done la cara en les qüestions que em planteges) i desvies l'atenció cap a altres assumtes dels quals, em soltes qualsevol parida a l'espera de no sé ben bé què.

I, Paco, al meu partit tenen molt en compte la meua opinió. Tenen en compte al Bloc la vostra?

P.D: Tant de nacionalisme per a després posar "ganadería" i "jefes"?

Salut i república (socialisme em segueix sonant a... socialista?... no m'agrada, ho sent)

“

RESPOSTA 3

“

Joan Vicent.
M'ho poses realment difícil. A cada línia del teu darrer escrit hi trobe un error, una tergiversació, un embolic, o una bajanada. Fer una anàlisi semàntica és àrdua tasca i el meu temps no és il·limitat. I trobe que tu no hi fas les aportacions, que sospite que podries fer, per a donar-li interés a aquesta correspondència.

Tanmateix, com que he decidit publicar aquestos textos en la nostra pàgina web, incloure-los en els plans de formació d'Esquerra Valenciana i enviar-li-ho a Marina Albiol com a exemple de tipus de discurs destructiu que, personalment, li recomane evitar, m'esforçaré per posar de manifest els aspectes més negatius del teu discurs.

1) No confons, t'esforces per confondre, coses que són diferents: no és el mateix la SOBIRANIA DELS POBLES fonament de tot règim que pretenga ser democràtic i contingut indestriable del dret d'autodeterminació, que la SOBIRANIA DE LES FRACCIONS LOCALS DELS PARTITS que sol ser el biaix pel que se colen tota mena d'irresponsabilitats o traïcions. El que passa és que ara per ara als "jefecillos" valencianets de la cosa stalinista els convé aventar la paraula 'sobirania' front a Llamazares, fent-ho tot en un muntó i tornant-se de repent més sobiranistes que ningú. Escampen fum per a que no se'ls veja la cara.

2) T'esforces igualment en dissimular les teues autèntiques posicions. Dius: "Una ocasió d'or per a Frutos, dius! Una ocasió per a què? Per a muntar una bronca a propòsit de la primera bajanada en què no estiguen d'acord, potser?" On, per una banda declares que manifestar la discrepància i exercir la crítica és 'montar bronca' (si més no, en eixa "ganadería"), però per altra banda li dones al Plan Ibarretxe la dimensió de bajanada que unes línies abans intentaves dissimular dient: "pense que votar en contra de la presa en consideració del pla Ibarretxe és bastant antidemocràtic". Bastant, però no imperdonable, segurament, perquè com al cap i a la fi és una bajanada per la que no val la pena montar bronca ....
Per altra banda, afirmes que "allò que pensen Frutos i Alcaraz no m'importa", però qualsevol que llegeixca el que has escrit podrà comprovar com, vés per on, no emiteixes cap opinió que puga discrepar ni un pel de la línia oficial. Sembles una emissió de "Radio Pirenaica". L'esment de crítica que comença en 'bastant', esdevé ràpidament 'bajanada'.

3) T'esforces en ignorar el que te dic. Al meu text el Pla Ibarretxe no és l'únic pecat d'Isaura, és l'únic pecat imperdonable. A diferència teua, nosaltres no gaudim repartint anatemes i condemnes. Intentem comprendre a les persones. Per això no ens molesta que Marina siga tan fidel a un aparell espuri i castrant. Mentre el seu posicionament públic siga correcte l'aplaudirem, mentre no pose el seu prestigi personal al servei d'operacions anti-natura nosaltres li donarem suport. Per contra Isaura, en principi més pròxima a nosaltres tant que, probablement, serà la nostra candidata, entenem també que ha de tenir una gran flexibilitat per sobreviure entre els taurons, però pel lloc que ocupa i pel temps que hi és ha topetat ja en un dels punts que no admeten flexibilitat: els punts definitoris. Quins són eixos punts? Ja t'ho he dit però no fas cas ¡les qüestions d'Estat! L'esquerra només es pot definir a sí mateixa posicionant-se en els temes d'Estat. Això és política, la resta és estètica, maquillatge, fum de boja. Les 'polítiques' d'esquerres només es poden desenvolupar a partir d'un posicionament públic contra l'Estat actual, el que realment hi ha, no l'imaginari, el somniat o el dibuixat. La trajectòria de tants i tants governs de tots els nivells, que figurava que eren d'esquerres i que han decebut i han resultat escombrats, en seria una bona demostració. El servilisme que fa mal és aquell que esborra les fronteres entre la dreta i l'esquerra allà on sempre han d'estar ben netes: la configuració de la forma de dominació capitalista de cada moment. Totes les derrotes, totes les claudicacions afrontoses, totes les corrupcions als nivells locals de la política 'pengen' d'indefinicions en la política d'Estat.
Com comprendràs, no em puc allargar en més explicacions sobre açò. Per a una argumentació més completa et recomane la lectura de 'L'Estat i la revolució' de V.I. Lenin.

4) Finalment, anem al gra. El vostre problema és que no podeu amagar de cap manera que el major interessat en que EUPV, i amb ella tota la gent a l'esquerra del PSOE, perderen el diputat a Madrid és precisament l'aparell més dretà del PSOE. No podeu amagar que des de fa mesos, si no anys, veniu preparant l'escenificació del trencament que fa impossible (¡?) una candidatura amb possibilitats d'èxit. Fer que l'amic Sanchis jugara el paper de capdavanter del castrament del Compromís, i després fer-ho esclafir tot només per què no se li retribueixen els serveis prestats, només té un nom PROVOCACIÓ POLÍTICA. No podeu amagar que no se li pot fer major servei al PSOE que impedir que EUPV obtinga diputat, i que només vosaltres afirmeu categòricament que qualsevol "arreglo" unitari per a sumar vots és impossible.

El teu drama és que no pots negar les evidències i en lloc d'argumentar et veus obligat a desbarrar. El teu drama és que tú, Marina, Isaura, i fins i tot Glòria i Rafa Pla, sou del meus. Per què és Esquerra Valenciana qui millor expressa públicament les necessitats polítiques del moviment objectiu, en gran part inconscient, de la classe treballadora valenciana i, per tant, internacional. Tots els que estan, o diuen estar, a l'esquerra del PSOE són dels meus. La nostra política, el nostre treball, el nostre servici públic, és destriar el blat de la palla fent servir el vent de la paraula.
El teu drama és, finalment, que en el fons saps que la política d'Esquerra Valenciana seria la que millor permetria una Mancomunitat d'esquerres, i alhora unitària i respectuosa de totes i tots, que per alguna raó que crec albirar sembla ser el que més t'interessa.

El nostre drama és que, efectivament, en el Bloc no es veuen les coses com les vegem nosaltres. Qué hi farem! Cadascú té la seua creu, però mentre estem en el camí hi ha esperança.

Salut i sobirania.
Paco Santacatalina

P.D.: Ho sent, però si no s'hi nota algun esforç per la teua part per millorar la qualitat de la teua resposta, consideraré acabada la nostra relació epistolar.
“

RESPOSTA A LA RESPOSTA 3

“

D'acord Paco, no volia emprenyar-te d'aquesta manera. Ara crec haver sigut jo qui ha posat el dit a la nafra virulenta.

De tota manera t'agraïsc que, a la fi, hages contestat a la pregunta que et vaig fer des d'un principi: esteu en desacord amb el Bloc (jo diria que fins i tot vos avergonyeix aquesta relació) i ara ja sabem que al Bloc no us escolten. Amb això tenia prou.

Tal com tu dius, la meua resposta no va a millorar. No vaig a entrar en aquesta discusió dialèctica que no vaig a poder suportar. I ho confesse, no vaig a poder suportar-la "dialècticament" (tu tens molta més teoria mamada que no pas jo) però tampoc "físicament". I és que, Paco, m'he cansat llegint el teu missatge. I no ho dic per ofendre, de veres, espere que no et sente tan mal com, assumisc, et pot arribar a sentar. Però només de pensar en contestar-te em fatiga inevitablement. No t'ho prengues com a res personal, potser siga incapacitat meua.

Amb tot, em sembla un discurs un tant allunyat de la "realitat" del dia a dia de la gent del carrer. Paco, baixeu de les vostres torres d'Ivori i seieu amb la gent. Si els escoltàreu més sabríeu que la gent ens retrau (a uns i a altres) tot el merder que s'ha format d'ençà de les autonòmiques. No hi ha ningú demanant plans Ibarretxe, sinó una mica de sentit comú; que sembla ser allò que manca. I tancar-se en banda, arruixant amb aquesta verborrea escumosa carregada de contrasentits no és la millor sol·lució als conflictes. Si heu fet alguna cosa malament doneu la cara, no s'amagueu darrere les teories d'estat i de les actuacions que transcendeixen de les nostres fronteres.

D'altra banda, no m'esforçaré en intentar anular o desmentir les acusacions que sobre mi verteixes. Seria gastar forces inútilment, perquè tu i jo, Paco, mai no estarem d'acord i pensarem que la nostra postura és la més encertada. Però ja que se'ns acusa a nosaltres de no voler negociar amb el Bloc, servisca d'exemple la teua actitud la propera vegada que aneu amb la falàcia de la "voluntat negociadora".

M'ha sobtat el menyspreu que demostres cap a totes les persones relacionades amb EUPV (que segurament veus com a rival polític directe) als quals els descalifiques contínuament acompanyant els seus noms amb nombrosos adjectius despectius. Això és el que tu entens per discurs "constructiu", Paco?

Per acabar només volia remarcar-te dos detalls, encara que molt breument:

1) Adjudicar-te la glòria del coneixement absolut, afirmant que "tots" són "dels teus" queda un poc pedant.

2) Anar a "xivar-se" al profe ho féiem quan anàvem a escola i resulta realment lamentable una actitud tan infantil com aquesta.

Siga com siga, no patisques. Ara mateix faré perquè tot allò que hem parlat arribe a les més altes instàncies d'EUPV o d'IU, on tu vulgues (s'accepten suggerències). Jo no tinc res que amagar i el que dic ho subscric, davant de qui siga; per això que ho enviaré jo mateix.

M'agradaria saber si tu faràs el mateix i faràs perquè aquesta conversa la llegeixa algú del Bloc.

Lamente que una simple pregunta sobre la posició del teu partit sobre uns fets concrets ens haja portat on hem arribat.

Adéu. I sort, perquè de ben segur que ens tornarem a veure pel camí, i espere que en millors circumstàncies (tant per a uns com per a altres).

Atentament,

JOAN VICENT GERIBÉS I BENAVENT

“

RESPOSTA 4

“

Efectivament, Joan Vicent, el millor serà deixar-ho estar com està.
No puc resistir-me, però, de fer un parell d'esments molt curts:
* La teua no va ser una "simple pregunta", era una acusació en forma de pregunta, com podrà comprovar qualsevol que la llegeixca.
* Cal una mentalitat especial (que, en la meua opinió, només s'obté quan u ha estat alletat amb la llet de Pepe Stalin) per a deduir del que t'he dit alguna pretensió de "denunciar-te" als teus líders. Però home, ¡si no poden fer altra cosa que aplaudir-te!. Tranquil que els meus rotllos ajudaran a convertir-te en un home de confiança, un digne èmul d'Amadeu Sanchis, i la Mancomunitat serà per a tu a la pròxima ocasió.

Salut i força per organitzar bé la pròxima derrota.
Paco.
“