Esquerra Valenciana

A tots els i les valencianistes
A tots els i les demòcrates i socialistes

El PSOE i ZP guanyaren les eleccions sota el lema i la promesa de ‘diálogo’. Malgrat que tota la classe periodística i política (inclosos, estranyament, PNV i ERC) semblen avalar-lo, a hores d’ara ningú no té cap prova que el diàleg de ZP siga diferent d’un dictat. Un cop més s’ha demostrat que a Espanya els temes d’Estat que es pensa que es poden resoldre per la força, no es resolen mai per la política. La gallardia que presagiava la retirada de les tropes d’Irak s’ha vist enterbolida per l’entusiasme militar a l’Afganistan i Líban. I el somriure de Botín al costat de ZP expressa millor que mil paraules els límits de la política social del PSOE: només almoines electoralistes, que no signifiquen drets socials, i estímuls per a que els treballadors assalariats accepten de bon grat fer-se autònoms.

El govern ZP no sols no ha resolt cap problema important, ¡és que ni ha encetat cap promesa de solució! L’accés a l’habitatge, l’endeutament massiu de les families treballadores, i la dependència del monocultiu industrial turisme-construcció estan ara pitjor que abans.

Damunt, l’aparell polític del PSOE, podrit pel clientelisme inconfessable i pel pessebrisme poruc, va de crisi en crisi tant a Madrid com a València. Cada cop hi ha més clares dues coses que ja no cal ni explicar:

- EL PSOE NO ES CAPAÇ DE BARRAR EL PAS A LA CAVERNA
- NO ES POT ESPERAR CAP ALTERNATIVA CIVILITZADA D’UN PARTIT ‘PROGRESSISTA’ QUE ES PRETEN PARTIT D’ESTAT. La vinculació amb l’Estat espanyol ‘mata’ qualsevol bona idea.
I és que, malgrat els recursos ingents que esmercen en escampar fum, cada cop és més clar que de l’Estat espanyol no pot emanar cap acció política que no siga socialment regressiva, políticament autoritària i internacionalment submisa fins la nosa als desitjos de l’imperi ianqui.

Aquesta situació de crisi de l’alternativa ‘progre’ oficial, que ja està en boca de tots, obri una finestra d’oportunitat magnífica per a tot el nacionalisme polític i, en especial, per al Bloc Nacionalista Valencià.

Ara estem en un punt que, per a ocupar l’espai polític i electoral de l’esquerra social, només cal dir-ho, fer-ho saber, demostrar ganes … i també, naturalment, alguna capacitat.

En estos moments, la timidesa i la ‘correcció política’ són els pitjors obstacles entre les files del sobiranisme valencià. No es tracta, en absolut, d’imitar al PSOE, que actua com alter ego del PP, i molt menys de fer seguidisme del PCE, que només aspira a ser acceptat com guardaespatlles del PSOE, es tracta d’adoptar la imatge i el tarannà que la gent d’esquerres desitja i no troba en el PSOE, es tracta de dir-li a les coses el seu nom i de no intentar vendre fum:

HEM DE PARLAR DE LES DESPESES públiques i de com les volem orientar amb criteris nacionals i de classe

… PERÒ TAMBÉ HEM DE PARLAR DELS INGRESSOS i de com volem augmentar (¡si augmentar! ¡¡¡cal fer d’això una bandera!!!) els impostos als rics per a donar més prestacions socials i serveis a les classes productives

HEM DE PARLAR DE FOMENTAR LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES, però en especial aquelles que poden arrelar-se al territori i no es deslocalitzaran el dia de demà.

HEM DE PARLAR DE COM ACONSEGUIREM L’AUTONOMIA HÍDRICA, LA ENERGÈTICA I LA ALIMENTÀRIA i de com això ens permetrà reconstruir el teixit industrial malmés pel desarmament aranzelari de l’Europa americana

Hem de parlar de moltes coses importants i per això cal preparar-se. Esquerra Valenciana està ja al tall i vol animar-vos a tots i totes a fer-se avant sense por ni recança.

Per a que el Nacionalisme Polític lidere l’esquerra social del nostre País cal que el Bloc aferme la voluntat de no decepcionar, de no ser un més en la llarga corriola del ‘desencanto’ de l’esquerra

SOBIRANISME ÉS VERITAT I FERMESA
PER DAMUNT DELS ESTATS I ELS MERCATS: LA SOBIRANIA DELS POBLES

Esquerra Valenciana http://esquerra-valenciana.org