Esquerra Valenciana

Els suplements de l'Avant

Butlletí de difussió de notícies i opinions:

Per la sobirania política del Poble Valencià

Per la confederació republicana del país valencià amb catalunya, les illes i la catalunya nord

Per una europa republicana, confederal i socialista

Per la sobirania dels pobles del món i la solidaritat internacional dels treballadors/res

Suplement nº: 8

(Hui reproduim una ressenya d'unes declaracions del diputat de l'Entesa a les Corts Valencianes Joan Antoni Oltra, apareguda al LEVANTE del dilluns 7 de febrer.

L'acompanyem amb uns comentaris del company Ramon Salabert que en destaca la importancia d'aquelles declaracions i fa palés un altre aspecte de la qüestió no exent d'interés.)

Tornar

Els subratllats en negreta són, evidentment, meus. Els he posat per a fer més visibles les idees que he trobat més importants:

1. Posa de manifest que el projecte de la plutocràcia internacional és estrényer el vis del 'dumping social' fins l'extrem de la infra-supervivència. Van a fer competir uns ambients socials amb uns altres, tant a l'interior com a l'exterior de la UE. En el mercat únic interior no hi trobaran cap destorb, la movilitat del capital, de les mercaderies i de la mà d'obra és pràcticament il·limitada. Faran créixer l'atur i baixar els jornals, ara ací ara allà, i les prestacions socials i serveis públics que signifiquen al capdavall costos salarials. El capital anirà movent-se cap a les zones més 'barates' i espera disposar sempre d'una zona encara més barata per a tindre el factor treball sempre sota l'amenaça de quedar-se fora del sistema productiu.

2. I el més important i novedós. No es limita a dir que una altra Europa és posible, una altra Europa més açò o més allò, sinó que assenyala el tret essencial per a que eixa Europa siga realment una altra i per a que valga la pena lluitar per ella: una Europa amb poder, autoritat i sobirania per a 'organitzar el mercat' en funció de les persones i les seues necessitats. Ja fa temps que en Esquerra Valenciana s'ha estat parlant, i en alguna ocasió s'ha publicat, de la idea de l'arancel eco-social. Però no sabiem de cap polític, ni cap moviment social o sector sindical, que l'hagués feta seua. Durant llargs mesos hem tingut la sensació d'estar sols en el desert. Per això hem de felicitar molt sincerament Joan Antoni Oltra, i hem de fer constar la nostra alegria en comprovar que el que nosaltres estàvem veient hi ha més gent que també ho comença a vore, o ja ho havia vist d'abans.

Hi ha al davant, però, una immensa tasca política i científica que fer. En primer lloc perquè la fixació de qualsevol arancel, o taxa d'entrada de les importcions, és sempre un acte de sobirania política. La formació dels estats-nació moderns s'ha donat al voltant d'eixe eix polític: l'estat burgés no sols havia de mantenir l'ordre social (com tots els estats de qualsevol tipus) sinó que, a més, havia de garantir un mercat interior homogeni i protegit per barreres legals i arancelaries que eren l'expressió de la 'sobirania nacional'. Els països ocupats i colonitzats el primer que perdien era la capacitat d'imposar arancels, d'això els valencians en sabem prou. Al món actual la funció econòmica dels estats-nació ha desaparegut. O més ben dit, s'ha transformat en el seu contrari: l'estat-nació és ara la força que garanteix a la 'comunitat internacional' que els pobles que ell controla no podran mai fer ús de la sobirania política per tal d'organitzar els mercats de forma més convenient per a la majoria.

La classe burgesa dominant és ara ja, i definitivament, internacional i apàtrida. No vol ni accepta mercats interiors protegits i no se sent vinculada a cap estat en concret, ja que els instrumentalitza tots per a mantenir sujectes i inermes les poblacions de tot el planeta. Aquesta plutocràcia burgesa si té un estat preferit és, per evidents raons històriques i pràctiques, l'estat dels U.S.A., al menys de moment. L'immens exèrcit americà li fa el paper de gendarme que li garanteix que tots els recursos del planeta, la massa biològica humana en primer lloc, estaran al seu servici. La grandíssima concentració del capital i el nivell tecnològic assolits permeten i exigeixen que l'ínfima minoria super-opulenta tinga una propensió violenta cap a detentar tot el poder real sense limitació.

I aquest poder sense límits el procura posant les poblacions del món en competència desesperada les unes contra les altres, de forma que tots estiguen sempre al límit de la supervivència socialment admesa i que, de tant en tant, una zona o altra del planeta caiga sobtadament en la pauperització per tal de mantenir fresca la por generalitzada.

Aquest procés no té, però, res de natural. La plutocràcia està sempre nadant contra corrent i el seu sistema dona contínuament mostres de crisi, de forma que cada cop aconsegueix amb majors dificultats acontentar una majoria social més o menys 'aborregada'. Milions de persones amargades pels desastres de tota mena que se'ls fa viure estan començant a identificar el problema i aquest moviment quallarà, està quallant, en formes culturals i polítiques noves més adients amb les tasques que el moment exigeix. La contradicció entre el caràcter social de la producció, forçat pel progrés tecnològic, i el caràcter privat de l'apropiació del capital, forçat per les lleis vigents, fa decenes de milers de cadavers tots els dies de la vida.

Idees simples i entenedores com la de l'arancel eco-social poden ajudar poderosament a formar eixe quall de resistència social al neo-liberalisme, mascaró de proa ideològic de la plutocràcia. En la meua opinió només cal enunciar-les, parlar-ne, fer-les rodar procurant protegir-les tant com bonament pugam del soroll conceptual que contíuament estan emetent els sicaris intel·lectuals dels plutòcrates. Aniran prenent cos i forma en la mesura que les fem passar d'uns a altres. Tothom enten que la davallada social d'Europa no es pot impedir sinó es evitant la competència deslleial, és a dir, social, de la resta del món. Facen el que facen i diguen el que diguen polítics i economistes. Igual que tothom enten que la competència social intra-europea ens portarà molt més avall d'on estan ara Lituania o Polònia, donat que aquestos països encara poden baixar més perquè estan governats per gent amb menys escrúpols encara que els dels nostres governants, i les seues poblacions estan especialment desmoralitzades. D'on es dedueix sense esforços que ens calen dues coses: Una Carta Social Europea que fixe el mínim comú denominador social europeu, i un arancel eco-social que protegeixca la societat europea de competències basades en el 'dumping social'.

Aquest plantejament té a més dos grans avantatges suplementaris:

a) No exigeix un trencament conceptual amb el món actual, amb les regles del joc vigents. Al menys, les regles declarades perquè, probablement, també n'hi han de secretes. La lliure circulació de persones i capitals podria contiuar vigent i, també la de mercaderies ... quan els règims socials siguen equiparables. I al revés, no suscita rancúnies o xenofòbia perquè no es tracta de deixar fora els pobrets que cobren poc, sinó els sistemes desprotegits socialment, de manera que per eixemple als USA, que tenen poca protecció social pública i no signen el protocol de Kioto, els correspondria un arancel 100, mentres que a Cuba, amb nivells salarials més baixos però amb sistemes socials més universals, li podria correspondre un arancel 10 o, fins i tot, 0, o negatiu.

b) La resistència contra aquestes propostes marcarà, a la vista del gran públic, els refugis i baluards de l'enemic. I, ¡poder reconèixer l'enemic ja és un gran pas!. A més, la simple aceptació teòrica de la bondat pràctica d'aquestos objectius ja mostra quines són les necessitas polítiques del moment: cal un poder sobirà a escala europea, un Estat Europeu, un estat de les nacions europees. Per tant calen un o molts partits polítics a escala continental, amb un programa, una estructura i una direcció europees, que centralitzen el moviment de milions de persones culturalment diferents entre si. I per a fer això cal una nova cultura política i una nova cultura de tota mena, perquè els únics obstacles importants que tenim al davant són els mentals.

Ramon Salabert

València, 10/02/2005

Tornar

Si no desitgeu rebre aquest butlletí us demanem disculpes. Havíem suposat que us podia interessar.

Si ens envieu un e-mail advertint-nos-ho a l'adreça: esquerravalenciana.info@ono.com , interromprem aquestos enviaments.

I si conegueu l'adreça electrònica de persones que podrien rebre sense molestar-se aquestos missatges, agrairem que ens la passeu de la mateixa forma.

La publicació "Avant" i els seus suplements electrònics són administrats i suportats per Esquerra Valenciana. Però no són exclussivament seus. Estan oberts a totes les aportacions i col·laboracions que es facen dintre del marc ideològic del sobiranisme i l'esquerra. Els continguts dels articles són, per tant, responsabilitat dels autors.