Esquerra Valenciana

Anex 1: Salutació de Carles Arnal Esquerra Ecologista- Verds

Estimat Robert i estimades companyes i companys d´Esquerra Valenciana

He obert avui aquesta bústia electrònica que ja no empre (des de fa temps) i que revise molt de tard en tard i m’he trobat uns quants missatges teus, lamentablement amb molt de retard.

Pel que fa al Congrés, fa un parell de dies vaig rebre la trucada de Paco i ja li vaig dir que jo personalment no podria acudir donat que tenia un compromís familiar aquest matí i no tenia temps de canviar amb
tan poca antelació.
No obstant li vaig dir que intentaria que anés altre company. Malauradament les persones que ocupen llocs de responsabilitat del partit a Valènciai que són les més escaients per anar-hi tenien dificultats: Carles Olmedo, havia d´estar a Bacelona, Giuseppe tenia compromisos, i així altres persones, un poc conseqüència del poc de temps disponible per poder modificar compromisos anteriors. Disculpeu, per tant, la nostra absència, que sincerament ens dol donat que sabeu que tenim veritable estima i simpatia pel vostre projecte i per les persones que el feu realitat.

Transmeteu, tot i que arribe tard el missatge, el nostre suport i els millors desitjos de treball fecund i reflexió productiva en el vostre Congrés.
No cal dir, que ens veurem aquesta tarda i que seguirem treballant plegats en molts camps, ja que compartim molts dels nostres objectius.

Per a evitar, en el futur , casos com aquest, et pregue tingues compte del meu correu actiu:
arnal_car@gva.es i que cas de no trobar-me al meu telèfon , contacteu amb Giuseppe Grezzi o amb el Grup Parlamentari on podeu deixar un missatge.

Gràcies per comptar amb nosaltres i disculpeu novament la inevitable absència.

Carles Arnal.

Anex 2: Informe de Gestió

ESQUEMA DE L’INFORME DE GESTIÓ AL CONGRÉS DE PRESIDÈNCIA D’ESQUERRA VALENCIANA. DEL PRESIDENT DEL CONSELL POLÍTIC ROBERT MORA I SANCHO

Salutacions a tots, companys i companyes.

Avui fa un any i 6 dies, un 24 d’abril, que vaig assumir la presidència del partit, i també com avui, els valencians celebràvem la manifestació recordant la derrota d’Almansa i la reivindicació dels nostres drets nacionals.

El càrrec que vaig assumir ja des de bon començament, ho vaig fer per responsabilitat al davant de l’escletxa oberta que s’havia al partit, però també pràcticament des de bon començament vaig advertir de la meua disposició de no repetir, i també des de bon començament vaig fer pública la meua intenció de proposar a Guillem Agulló com a pròxim president d’Esquerra Valenciana..

Com tots sabem l’escletxa no només és va obrir més sinó que va acabar amb l’abandonament del partit de l’anterior secretari d’organització i tot un grup de militants de València i rodalies que ens va deixar en una situació de greu precarietat material : compte corrent, documentació del partit, arxius de militants, etc. com humana: Secretari d’organització, secretari de finances, el responsable de la política municipal, etc.

No obstant he de dir que no només no hem sent responsable del trencament, sinó que crec que aquesta és una d’eixes crisis inevitables que poden resoldre’s en lisis, però també en l’obertura de noves possibilitats creatives. D’allò que sí tinc l’absoluta convicció, és que la situació no podia perllongar-se molt més i el que si resulta absolutament obvi, és que el model de partit i l’excessiu protagonisme d’alguns dels seus membres ens abocava més prompte que tard a la esterilitat política i organitzativa, i tot i l’aparent activitat, desplegada, ens limitava el creixement polític, organitzatiu i ideològic.

D’això bàsicament parlarem en aquest congrés. D’això i de com superar els entrebancs, l’estil de lideratge manifestat fins ara i d’una nova adhesió o patriotisme de partit, en el cas que tots decidim que el projecte paga la pena.

En altre moment vaig fer una diferenciació entre espai “ideològic” i espai “electoral”, així com també entre vot útil i vot pràctic, i la necessitat de fer-los coincidents. Doncs bé en aquestes estem. L’espai ideològic que representem, ens justifica per si mateix sense més a la política valenciana com a partit polític.

L’exemple dels nostres socis a Euzkadi, ARALAR exemplifica a la perfecció allò que vull dir. Tot i que a ningú no se li pot ocultar, que la comparació entre el nacionalisme basc: hegemònic i el valencià, extraparlamentari, així com la distinta duresa dels dos territoris (la dificultat del País Valencià, és extraordinàriament superior), fa que l’analogia ho siga només qualitativa. Ans el contrari, quantitativament, el repte d’EV és molt superior al que ARALAR ha tingut que superar per arribar a les institucions.

En tot aquest atapeït anys han ocorregut moltes coses a banda de la crisi del partit.

A les Eleccions Europees tot i el mal resultat de LA “QUASI COALICIÓ” d’EV amb Aralar, (i en general de tota l’esquerra, cosa que tindrà que fer reflexionar seriosament a les forces que nosaltres emplacem a una gran Entesa), el que tampoc deixa de ser cert , és que dins de la extrema migradesa dels resultats, al País Valencià és va doblar el resultat percentual i que la operació ens ha fet guanyar un soci en ARALAR amb el que hem aconseguit seguir mantenint excel·lents relacions i que ara s’ha revelat com la força ens ascens a Euskadi.

Resumint, abordaré els següents punts que al meu parer configuren la realitat amb que se les hem tingut que veure al llarg d’aquest any :

1-Canvi de direcció en Esquerra Unida, d’una favorable a una continuació de l’Entesa a un altra més aviat hostil.

2-Esbombament a tots els mitjans de comunicació de la crisi del partit per part dels militants que l’abandonaren, amb totes les repercussions negatives que ha comportat això per un partit menut com el nostre però ubicat al bell centre de la política valenciana. Analogia d’EV amb el conte de Shakespeare sobre el clau de la ferradura, la ferradura, el cavall i la sort o la dissort conseqüent.
EV pot ser El cavall la ferradura o el clau. Per ara dissortadament, només som la taatxa; mai sabem però en un futur. Els tres són igualment necessaris per a la consecució del objectiu, tot i que no es visualitzen amb el mateix grau d’importància.

Informe i debat sobre els assumptes següents, un cop deixada enrere la crisi del partit provocada per l’abandonament d’un grup de militants i la crisi subsegüent desfermada.

3-Liquidació de la seu i sanejament dels comptes .
4-Referèndum de la Constitució Europea. Possicionament públic com a partit i com a Entesa
5-Pla Ibarretxe. Posicionament del partit i desacords sobre l’afer amb IU/EUPV.
6-Relació d’incompliments reiterats d’EUPV.
7-Noves perspectives que s’obren amb EiP i amb el Bloc/BES. Iniciatives d’acostament i col·laboració bilateral d’EV amb Esquerra Ecologista-Verds i amb Izquierda Republicana.
9-Nous horitzons del partit: noves formes de fer, atansament a la realitat del que representa el partit, perspectives de futur i esperonament de nous compromisos més reals però més ferms amb les tasques del partit.
10-Proposta d’associació amb Sodepau : Aquesta serà l’última proposta que faig al partit com a president , consistent és estudiar una mena de col·laboració jurídica estable entre EV i SODEPAU, en forma de institucions, o de persones, segon el que majoritàriament decidim al congrés i negociem posteriorment amb Sodepau.

A dins d’aquest informe de Gestió faig la següent proposta de Consell Polític i de Comissió de Conflictes:

Llista al Consell Polític que propose al Vé Congrés d’EV.

En cursiva les persones afegides per fer un CP de 9 persones.

Consell Polític
1.-Guillem Agulló Lázaro President
2.- Francesc Santacatalina i Alonso Secretaria de finances
3.- Francesc Sòria i Alfaro.. Secretaria d’organització
4.-Teresa Sagrado i Vives Secretaria de Moviments Socials i vincle amb SODEPAU
5.- Lluís Terol i Xerta Secretaria d’OrganitzacióComarques del Nord
6.- Carles Mulet i Grimalt Secretaria OrganitzacióComarques del Sud
7.- Laia Mora i Costa Secretaria de cultura
8.- Raimon Bono i Iranzo Secretaria de comunicació i premsa
9.- Robert Mora i Sancho Secretari ade relacions institucionals

Llista a la Comissió de Conflictes que propose al Vé Congrés d’EV.

Comissió de Conflictes:

Aureli Ferrando Muria
Bartomeu Chesa Civera
Ester Garcia Chover

Amb aquestes últimes propostes concloc l’ informe de gestió.
Ha estat una satisfacció haver estat president d’Esquerra Valenciana, i malgrat que l’etapa que m’ha tocat ha estat extraordinàriament feixuga, no em penedisc d’haver assolit la responsabilitat del partit al llarg d’aquest any.

Salut a tothom. M’acomiade de vosaltres com a president d’Esquerra Valenciana, tot i que pense seguir donant-li tot el meu suport al nou president i espentant en el projecte que EV des del lloc que aquest Congrés estime oportú situar-me. Que a ningú no tinga el més lleuger dubte al respecte

Robert Mora