Esquerra Valenciana

DOCUMENTS ADMESOS.

DOCUMENTS ADMESOS PEL 3r CONGRÉS COM A BASE DE TREBALL PER A L’ELABORACIÓ D’UN PROGRAMA D’ACCIÓ POLÍTICA I ELECTORAL D’ESQUERRA VALENCIANA:

Document A

Els signants a la vista de la proposta política i estratègica, no poden deixar d’expressar les següents esmenes amb dues finalitats: Aclarir el significat de l’escrit d’una banda i d’altra fer palesos alguns punts que suposem s’han omès.

a) Cal deixar molt clar el fet que el nostre País té el seu fonament en la lliure federació de les seues comarques, organitzades socialment i administrativa de forma autònoma, amb llurs capitalitats i organismes de govern, els quals podran col·laborar lliurement en iniciatives culturals, econòmiques, etc. D’aquesta estructuració ha de quedar clar el protagonisme i la consciència d’arrelament al seu indret de tots els ciutadans.

b) És necessari que la política econòmica i social del EV replegue els següents principis:

c) EV com representant dels nacionalistes valencians té el deure indefugible de preservar per a les noves generacions un País Valencià territorialment sa, és a dir, cal protegir i millorar el medi ambient per garantir una òptima qualitat de vida. Per tant és necessari eliminar la contaminació:

d) El País Valencià no ha de necessitar cap garant del “nou ordre”, per tant, EV ha de lluitar per la no ingerència de forces d’ocupació estrangeres al nostre País, i per solidaritat a totes les nacionalitats sobiranes o que lluiten per la seua sobirania

e) EV com garant dels drets de les minories, ha de lluitar per que cap persona puga ser privada dels seus drets i de la seua llibertat per raons de discrepància política o ideològica, promovent si s’escau la desobediència civil per preservar aquests drets.

f) EV considera que les confrontacions bèl·liques, no són cap solució als problemes dels pobles.




Document B

1. SOBERANIA ECONÒMICA I POLÍTICA PER ALS PPCC

Els Països Catalans són una nació de ciutadans de moltes identitats, però amb identificadors comuns. Esquerra Valenciana treballa al País Valencià per un objectiu econòmic tàctic compartit per ciutadans de tots aquest països: per un pacte fiscal, i la creació d’un concert econòmic cooperatiu, entre el País Valencià, Catalunya, les Illes i l’Aragó, d’un costat i l’Estat espanyol i/o la Unió Europea, d’altre. Aquest objectiu tàctic va en la línia de l’objectiu polític estratègic de la constitució de la Confederació de Repúbliques dels PPCC, amb aquest o un altre nom.


1.1 Límits de l'actual marc jurídic

Però els PPCC, necessitem conquerir sobirania econòmica i política per a construir aquest futur. Han de superar el marc legal actual. El marc jurídic-polític actual·limita la capacitat econòmica dels PPCC. En el model autonòmic construït per la Constitució de la II Restauració Monàrquica espanyola, no existeixen possibilitats per a desenvolupar una política econòmica diferent del model estatal.

L'economia als PPCC segueixen complint un paper marginal. La dependència dels poders estatals i supraestatals és absoluta, sense capacitat de reacció i sense possibilitat de desenvolupar el que demanda la majoria de la societat d’aquests països. Esquerra Valenciana, assumeix la seua acció política a l’àmbit del País Valencià per aconseguir els objectius compartits dels PPCC.

L'evolució que han sofert la societat i l'economia valenciana, tenint en compte el context econòmic internacional, ha sigut conseqüència de la dependència política que mantenim respecte de l’Estat. A més, al País Valencià, hem de tenir en compte les condicions imposades per l'Estatut, que no li donen capacitat ni instruments per a dissenyar una política econòmica, territorial i social per a respondre a les seues necessitats. Així doncs, queda clar qual és el disseny imposat: Estat unitari amb descentralització administrativa.

La política econòmica, la política monetària, la política financera, la política industrial, la política agrícola, estan en mans de Madrid. Després de l'entrada en la Unió Europea, les normes estatals han deixat sense efecte diverses transferències. L'estat espanyol és l'únic amo de la política pressupostària. L'estat espanyol també decideix sobre el repartiment de les inversions estrangeres i els fons europeus.

La creixent desestructuració de l'economia en temps de crisi i de canvi es deu al centralisme de l’Estat a què està lligada l'estructura econòmica del País Valencià, que cada vegada és més dependent i dispersa. Les desigualtats socials han crescut, junt amb els que cada vegada són més rics, els pobres són cada vegada més pobres i estan més exclosos.

No hi ha hagut cap avanç en la Seguretat Social i en l’INEM. L'estat espanyol posseeix el control de les infrastructures i indústries que són claus per al futur del País Valencià i dels PPCC: aeroports, ports, RENFE, correus...

La Constitució monàrquica deixa clar a qui corresponen les decisions que tenen importància econòmica. El desenvolupament de successos posteriors a l'aprovació de la Constitució i les sentències del Tribunal Constitucional clarament favorables a l'Estat indiquen que ens trobem davant d'un model d'Estat que imposa a les administracions autonòmiques unes relacions jerarquitzades i subordinades.

L'art. 2 de la Constitució declara la Unitat Indivisible de la Nació espanyola. Així mateix, altres articles fixen les competències de l'Estat. Entre altres, el 131.1 deixa en mans de l'Estat la planificació general de l'activitat econòmica. El 128 diu que totes les formes de riquesa, inclosa la propietat, estan supeditades a l'interès general. El 139.1 ens diu que tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en tots els territoris de l'Estat. El 138.2 expressa que cap Estatut d'autonomia podrà atorgar privilegis socials o econòmics. El 149.1.10 diu que l'estat tindrà competència exclusiva en matèria de duanes, règim aranzelari i comerç exterior.

Sens dubte, la distribució dels articles de la Constitució, en nom de la igualtat econòmica, fixa en l'Administració central·la capacitat de decisió i el poder competencial. En l'àmbit econòmic, la dependència dels "poders autonòmics" respecte de l'estatal ve definida en les seues coordenades més importants mitjançant les competències que habiliten l'ordenament legal


1.2 Proposta per a l'acord nacional

Els PPCC, per a decidir per si mateixos i poder assegurar el seu futur, han de ser capaços de superar la submissió que hem descrit anteriorment. Açò és, cadascú d’aquests països han de decidir el seu futur amb tota llibertat, i entre altres, el seu futur socioeconòmic. Sense uns països sobirans, política i econòmicament, no serà possible la Confederació de Repúbliques dels PPCC, per a fer front als problemes econòmics i socials de la seua ciutadania.

Els valencians i les valencianes hem de tenir autèntica capacitat i llibertat per a definir el nostre projecte socioeconòmic. Hem de crear espais socioeconòmics valencians i nacionals. Per un costat, conquerint les competències econòmiques que se'ns deuen i, d’altre, proposant una planificació econòmica unitària, defensada amb una sola veu, en cada un dels parlaments autonòmics, superant la divisió administrativa que hui sofrim. És necessari anar cap una cohesió interna de l'economia dels PPCC que faça possible la posterior unió política.

Això reclama una correlació de forces favorable a aquests plantejaments en els distints parlaments propis. Per a aconseguir-ho cal, per a començar, la coordinació i la unitat nacional programàtica, dels distints partits sobirans de cada un dels nostres països. Cal dur endavant una mateixa política nacional en tots el territoris: ERC a Catalunya, PSM i d’altres a les Illes, la Xunta a l’Aragó i EV/ERPV al País Valencià poden, cadascú des de la seua sobirania, anar configurant aquest procés.



2. EL PRIMER PAS: CONÈIXER LA REALITAT A TRAVÉS DE L’ESTUDI I LA INVESTIGACIÓ PER A DECIDIR UN MODEL I PROGRAMA D’ACCIÓ POLÍTICA .

Per a Esquerra Valenciana la nostra responsabilitat és, des del nostre àmbit territorial d’acció política (PV i en conseqüència els PPCC), treballar per conèixer la realitat i fer la proposta que puga dur aquests objectius polítics estratègics al País Valencià, als PPCC i a la resta del món. En aquest estudi haurien de prendre part l'Administració, els partits polítics, els sindicats, les Cambres de Comerç, l'economia social, les empreses etc. La decisió d’acció política, segons els nostres interessos nacionals i de classe, la prendria el col·lectiu polític, a hores d’ara Esquerra Valenciana coordinada amb la resta de partits, confederats o no, al si dels PPCC
Els objectius d'aquest programa socio-econòmic–polític bàsic seria, en un primer pas, la creació d'un espai econòmic i social valencià i assegurar el Benestar Social de la seua ciutadania.


2.1 Per on començar

Cal una amplia discussió sobre les relacions econòmiques i territorials dels PPCC, per superar l’estat actual de competitivitat de les actuals estructures econòmiques i anant a la recerca de una complementarietat i suport mutu.

Cal invertir els principis polítics i econòmics tant a nivell estatal com a Europa de tots els països que composem Espanya i Europa. Per exemple la política fiscal. Som nosaltres els que hem de dissenyar els impostos i recaptar-los. Després ja discutirem amb els altres Països amb els que mantinguem relacions institucionals les aportacions que en justícia i en solidaritat ens corresponen.

Pensem que la funció del poder polític no és la d’intervenir directament en la producció i distribució dels bens, sinó la d’equilibrar les relacions entre tots els agents productius. I fonamentalment la participació justa en la riquesa generada. D’ací la rellevància de les diferents polítiques de caràcter econòmic con ara la fiscal, territorial, mediambiental, industrial, etc.

Això que hem dit és aplicable tant a les relacions dins del País Valencià, dels PPCC, de la Unió Europea i de caràcter internacional.



3. ANNEX DE MODEL CLÀSIC DE PROPOSTA. CAL UNA CRÍTICA D’AQUEST MODEL

Esquerra Valenciana ha d’aportar a la política del PV, i dels PPCC, pensament teòric que ajude a avançar envers els nostres objectius polítics. Cal fer propostes i una acció política que aporte alguna cosa que ens face avançar i renúniar a repetir els dogmes que no aconseguixen aturar la explotació de les persones i la destrucció del planeta per part del sistema de producció actual.

A continuació presentem, a tall d’exemple, un model, tret de programes de partits de l’esquerra i del nacionalisme d’alliberament, que pensem cal posar en discussió. Al model·li manquen molts aspectes, no és aquest el problema. La seua presentació és fa per a començar a fer un anàlisi crític d’allò que ara per ara se planteja des de l’esquerra.


3.1. Política monetària

El País Valencià, junt amb els òrgans competents superiors, prendrà part en l'elaboració de la política monetària (política monetària, divises, canvis de divises i convertibilitat, bases per a la constitució de crèdits, bancs i segurs).

En el seu àmbit territorial, el País Valencià, haurà de tenir competència en els següents temes: desenvolupament i materialització legislativa de les bases d'ordenació dels segurs i la borsa, de les caixes d'estalvi, dels crèdits hipotecaris, dels préstecs financers, de les institucions corporatives de crèdit, de les entitats oficials de crèdit, de la banca i dels crèdits. Aquestes competències es desenvoluparan dins d'unes bases d'ordenació definides per organismes superiors en matèria de política econòmica general.

Al País Valencià li correspon el control i supervisió del sector financer en el nostre territori, inclòs el control i supervisió de les institucions financeres d'un marc superior; en aquest últim cas, el control i la supervisió es realitzarà sobre les operacions portades a terme dins del marc competencial del País Valencià.

Per a aquests fins, hem d'organitzar les institucions públiques valencianes financeres que conformaran el Sistema Públic Financer del País Valencià:

3.1.1. S'ha de crear el Banc Central del País Valencià (BCPV)

Aquestes serien les competències d'aquest Banc Central sota la direcció de la Generalitat Valenciana:

• participació junt amb els òrgans superiors en l'execució de la política monetària i del tipus de canvi
• supervisió del sistema bancari.
• facilitar les previsions a la Generalitat i al Parlament valencià sobre les conseqüències que la política monetària, de crèdit i pressupostària poden tenir en l'activitat econòmica.
• posar en circulació títols de deute públic.
• preocupar-se de les necessitats del sector públic valencià.

Aquest Banc Central del País Valencià, junt amb els seus òrgans superiors, ha de tindre el control del procés de creació de diners i actius líquids. Per a açò, serà competència del BCPV el control dels coeficients de caixa i d'inversions obligatoris de totes les entitats que atrauen mitjans financers.

En el cas de les entitats financeres que en la seua activitat excedisquen el marc del País Valencià, la part del coeficient de caixa i d'inversions que controle el BCPV haurà de ser proporcional amb els passius que aqueixes institucions han portat al País Valencià.

En coordinació amb les institucions superiors, serà competència del BCPV materialitzar els coeficients de caixa en els actius (abonats o no) i posar els coeficients d'inversió obligatoris al servei dels projectes dissenyats pels organismes públics.

3.1.2 S'haurà de crear l'Organisme Valencià de Crèdit Oficial·la seua funció principal serà ser un instrument financer per a la política econòmica de les institucions públiques valencianes. Les prioritats de OVCO seran les següents:

• sanejament financer dels governs locals.
• finançament de la política social d'habitatge.
• suport als projectes d'interès públic en els sectors d'exportació, agricultura, pesca i indústria.
• suport a les empreses xicotetes i mitjanes.
• incentivar la investigació tecnològica.
• suport als projectes d'interès social i donar ajuda als projectes dirigits a recuperar el medi ambient.

El capital per a la creació del OVCO serà aportat per les institucions públiques valencianes, les Caixes d'Estalvi del País Valencià i les transferències de recursos de la Banca Pública. Posteriorment, aquest organisme aconseguirà els recursos financers en el propi mercat, i prioritàriament s'especialitzarà en operacions a llarg termini.

L’OVCO Coordinarà les caixes d'estalvi valencianes i desenvoluparà les activitats d'ajuda. Portarà a cap una labor d'intermediació entre la Generalitat, el Parlament, el BCPV i les Caixes d'Estalvi del País Valencià.

Serà competència del País Valencià l'organització, règim intern i funcionament de les entitats de crèdit territorial, cooperatiu i públic, de les Caixes d'Estalvi i de les Caixes Agrícoles. De la mateixa manera, serà competència de l'organisme establir el règim jurídic de les mencionades entitats de crèdit, la seua creació, rendabilitat, fusió, dissolució i registre, canvis d'estatuts, òrgans de govern, designació i destitució dels consellers, designació dels directors, excepcionals permisos per a operacions de crèdit que impliquen l'incompliment de normes de solvència i seguretat de les entitats de crèdit, sense perjudici que totes aquestes funcions es coordinen amb les institucions superiors. Així mateix, li correspon al País Valencià la projecció i ordenament de "obra social" de les caixes d'estalvi.

3.1.3 Les caixes d'estalvi seran part també del Sistema Públic Valencià.

Les caixes d’estalvi valencianes manegen més de 4 bilions en recursos i haurien de tenir una funció social també a través de llur activitat econòmica, contribuint al finançament de les PIMES amb crèdits blans i línies de descompte amb preus més competitius que la Banca privada. En el que respecta a aquest apartat, la nostra proposta és la següent dins d'una política global de crèdit, concedir préstecs en condicions beneficioses a totes les peticions d'empreses xicotetes i mitjanes que presenten projectes interessants en sectors de l'habitatge, formació, investigació, economia social (cooperatives i societats anònimes laborals) i àmbit social, amb l'objectiu que siguen instruments importants per a la recuperació econòmica. Per un altre costat, mitjançant la concessió d'interessos subvencionats, oferir facilitats per a l'amortització del capital i concessió d'avals als col·lectius (joves i dones sense recursos) que majors dificultats tinguen a l'hora d'aconseguir recursos econòmics per a posar en pràctica iniciatives d'autocol·locació.


3.2 Sector Públic

Al sector públic de l'economia li correspon dissenyar objectius macroeconòmics, fiscals i de despesa pública i, mitjançant el finançament, portar la direcció del procés de recuperació de l'economia valenciana. S'establirà un marc de referència per que els agents que conformen l'economia privada també tinguen opcions a l'hora de prendre decisions.

Les empreses i recursos públics que estant en l'espai geogràfic i operacional valencià i que són de propietat de l'Estat, passaran a mans del sector públic valencià, incloses les participacions de l'Estat en empreses i projectes eixits d'iniciatives privades.

Per mig de la creació d'empreses públiques i la participació en projectes separats del sector econòmic privat, el sector públic valencià intervindrà en sectors productius que es puguen considerar d'interès públic des d'un punt de vista econòmic, polític, social i ecològic.


3.3. Política fiscal

Un sistema impositiu propi és un conjunt coherent d'imposts. Però aquest sistema ha d'assentar-se en uns principis i criteris que han de tenir uns objectius, que van més allà de la pura recaptació d'imposts, entenem, des d’Esquerra Valenciana, que la política fiscal no pot limitar-se a la reducció completa i accelerada del dèficit públic, sinó que la seua principal preocupació ha de ser una eficaç redistribució de la renda, atenent a les necessitats socials i elevant el benestar general de la població; però, a més, el nostre sistema tributari ha de basar-se en les decisions preses pels habitants del País Valencià en ares, també, de la nostra construcció nacional, és a dir, la Confederació dels PPCC ha de tenir la seua pròpia fiscalitat per a finançar i utilitzar les seues competències. Açò és, la Confederació dels PPCC ha de tenir capacitat per a imposar, mantenir i normativitzar el seu propi règim impositiu. De la mateixa forma, ha de tenir competències per al següent: tipus de rendes i béns que han d'estar subjectes a imposts, quant s'haurà de pagar, excepcions...

Així mateix, el sistema fiscal per a la Confederació dels PPCC ha de complir dos objectius fer front a les competències de cada nivell de l'Administració Confederal i aconseguir una societat més justa. Mitjançant els béns i serveis públics que posseïm hem de fer front a les desgraciades conseqüències de l'atur i l'exclusió social (desocupació, pensions, sanitat, educació, justícia, infrastructures, política industrial i agrícola).

Per una altra part, cal crear una institució fiscal que coordine els diversos països de la Confederació, respectant la singularitat de cada territori.


3.4. Política agrícola

La PAC (política agrària comunitària) s’ha traduït a la pràctica en una progressiva disminució de la renda agrària i el consegüent descens de l’activitat econòmica al món rural, estimen que les fórmules per al futur hauran d’estar presidides per un debat amb més profunditat sobre el conjunt de l’agricultura europea, i la reforma haurà de contemplar molt especialment el repartiment del treball agrari, la distribució de la riquesa, i el foment mediambiental i, per supost, l’alimentari.

A més, el treball dels llauradors i llauradores a més de la seva significació econòmica, compleix una funció que ningú no té en compte però de la qual tothom se’n beneficia, com és el manteniment i cura del medi natural. I és en aquest sentit, a propòsit del medi ambient, que cal assenyalar la nostra aposta per l’agricultura biològica, que pot convertir-se en una important eixida per als nostres agricultors, en tractar-se de productes de gran valor afegit amb una demanda creixent.

En matèria Agroalimentària, a hores d’ara s’ha de tenir en compte que són molts els clients, així al sector públic com al privat, que busquen la confiança que puga inspirar una empresa agroalimentària per satisfer una demanda en creixement. Estem per potenciar el següent: l’accés a noves oportunitats de mercat; certificació de qualitat del productes i creació de condicions per a competir. Totes aquestes raons ens condueixen a impulsar la implantació de sistemes de qualitat agroalimentària, qualitat que ve donada per l’eficàcia, la modernització i el control institucional de les empreses.

3.4.1 Problema de l’aigua

Les limitacions de l’aigua al País Valencià obliga a una gestió sostenible d’aquest recurs natural. Avui una de les prioritats que necessita l’agricultura valenciana per modernitzar-se en tots els sentits es el rec a degoteig. Aquesta tècnica ha de ser, per diversos motius, implantada a tot arreu del País Valencià. Rebutgem els transvasaments entre conques hidrogràfiques. Qualsevol procés de desenvolupament ha de tenir en compte els recursos hidràulics de que se disposa. El rec a degoteig suposa un estalvi d’aigua molt gran. En un clima caracteritzat com a sec, encara que de fortes pluges a la tardor l’any en què es produeixen, és absolutament necessari dotar l’agricultura de mecanismes que aprofiten el bé tan escàs que és l’aigua.

Per a poder implantar aquesta tècnica de rec cal gaudir de subvencions que estiguen a l’abast de tothom. No són acceptables aquells requisits que solament poder ser complits pels grans llauradors. Cal aplicar-hi escales: Terreny o Ha., tipus de cultiu, tractaments químics o biològics, producte, importància econòmica, i grau d’exportació i consum intern.

3.4.2 Cooperativisme

En aquests moments de política agrària comuna, ens trobem que els països del nord són subvencionats més dignament que els països del Sud, on es troba el País Valencià. Aquesta situació està motivada, entre d’altres, pel fet cooperatiu: els països del nord tenen un 85% de cooperativisme agrícola, mentre que a la nostra terra es produeix l’efecte contrari, molt més greu quan els llauradors estan donant-se de baixa de les cooperatives. Què fer?: Promocionar el Cooperativisme, com a mesura de subsistència del xicotet agricultor i agricultora, d’assegurar la venda dels seus productes i de continuar mantenint les terres.

Promocionar el Cooperativisme, mitjançant estudis que asseguren l’estabilitat de les pròpies cooperatives, donant suport des de l’administració per al seu creixement. Entenem el cooperativisme com a part d’una obra social, propugnarem la més clara democratització en aquelles cooperatives on no es practique, perquè tot soci o sòcia gaudesca del dret a la lliure expressió com també a participar activament dels afers generals de la cooperativa.

A més crear cursos de formació tant per a la manipulació de productes com de preparació i informació basats en l’exportació del productes agraris.

Totes aquestes mesures haurien de formar part d’un Pla estratègic per al camp valencià, pla que tindria com a línies generals les següents.

1.- Elecció a Cambres Agràries.
2.- Confecció dels cens agrícola.
3.- Implantació de regadius a degoteig.
4.- Potenciació de les Indústries Agroalimentàries.
5.- Preparació en pràctica i tècnica de les dones agricultores.
6.- Forestació de superfícies agràries.
7.- Investigacions en tecnologia agrària.
8.- Desenvolupament i protecció rural.
9.-Desenvolupament del Cooperativisme agrari en formació, organització i vertebració.
10.- Centres de tractament de purins (com adobs d‘alta qualitat per a la terra).
A més, ressaltar l’exigència d’una legislació reguladora de la política agrària que reculla les reivindicacions socials dels treballadors i les treballadores del camp: peonades, dret a subsidi d’atur, regulació de les ILT. Com també reivindicar un tractament específic en matèria de pensions, així d’invalidesa com de jubilació, per tots aquells que treballen al sector agrari.


3.5 Política Industrial pròpia

Per a fer front a la desestructuració i desindustrializació que sofreixen la societat i l'economia valenciana, hem d'elaborar una política industrial pròpia, ja que és necessària per a completar una estructura econòmica. A més a més, veiem imprescindible el desenvolupament industrial, per a mantenir viva la nostra economia. Del mateix mode, cal tindre en compte que quasi un 100% de les demandes renovadores de tecnologia i inversions provenen de la indústria.
Per un altre costat, està clar que per a desenvolupar serveis que tenen a veure amb la indústria cal desenvolupar la pròpia indústria. Per això, hem de posar els nostres propis mitjans per a desenvolupar la nostra política industrial, per damunt dels criteris d'Estat espanyol i de la Unió Europea. El País Valencià necessita una política industrial per a la consecució dels següents objectius: diversificar la indústria, cohesionar els sectors, encaminar la política econòmica pública cap als sectors que tenen importància estratègica, organitzar l'empresa pública industrial, realitzar una política activa industrial i gestionar les empreses públiques radicades en el País Valencià.


3.6 Unió europea

El País Valencià ha d'estar representat per les seues pròpies institucions en la Unió Europea. És competència del País Valencià presentar propostes i executar les decisions de la comunitat, en allò que respecte a totes les matèries corresponents a les competències que es tinguen.
La Confederació podrà fer propostes sobre l'adopció de mesures, podrà obrir un procés de negociacions amb les autoritats competents comunitàries, per a decidir com volem ser-hi en la comunitat i sobre les mesures de garantia i demora que s'hagen d'aplicar, sempre que tinguen un eco i importància gran en els sectors econòmics de la nostra competència.


3.7 Comerç exterior

El País Valencià, en el seu àmbit territorial de competència, intervindrà en el disseny i la posada en pràctica de la política necessària a desenvolupar en els temes de comerç exterior.

Es constituirà legalment l'Institut Valencià de Comerç Exterior, amb les següents funcions:

• prendre part en el pla estratègic sobre la internacionalització de les empreses valencianes i sobre el "ratio" entre les exportacions i les inversions directes realitzades en l'exterior.
• promoure la coordinació entre els organismes que tenen autèntica vocació d'impulsar les exportacions.
• organitzar xarxes permanents per a la comercialització dels nostres productes.
• fer un cens molt precís de les empreses de projecció nacional i internacional (classificant-les segons el seu caràcter, activitat i altres molts factors).
• mitjançant la creació d'un consorci, aconsellar sobre les ajudes que es poden concedir a les empreses que vulguen distribuir productes per al comerç exterior però que donada la seua estructura humil tenen dificultats fer un seguiment i control de les ajudes públiques per al comerç exterior.


3.8 Tres propostes concretes

Com a punt d'inici, per a donar passos en el camí de la sobirania econòmica i com a expressió de voluntat política, veiem imprescindible impulsar les tres propostes següents

3.8.1 Institut d'Estadística del País Valencià

Per a realitzar qualsevol política o planificació, és bàsic organitzar una base de dades. Al realitzar aquesta arreplegada de dades, a més a més d'una metodologia homogènia, s'han de reunir les dades de tot el territori. Per a això és imprescindible posar els mitjans necessaris per a la creació de l'Institut d'Estadística del País Valencià que ha de contribuir a dissenyar una estratègia econòmica a la futura Confederació dels PPCC.

Entre altres, aquests són els apartats que ha d'elaborar aquest institut: els moviments de població i les migracions; ocupació i seguretat social; salut; cultura; estadístiques sobre PIB; sector primari; indústria, energia i serveis; estadístiques de les administracions públiques; estadístiques financeres; justícia; eleccions; exponents conjunturals; estadístiques sobre béns i recursos naturals.

En resum, l'objectiu és demanar dades estadístiques que puguen resultar beneficiosos per a un millor coneixement de la nostra realitat econòmica, la nostra estructura social i cultural .Aquestes dades han de servir per a obtenir comparacions amb les societats circumdants. Tota aquesta informació és de vital importància per a posteriorment realitzar anàlisi i planificacions.

3.8.2 Institut de Planificació del País Valencià

Aquestes dades ens donen l'oportunitat de desenvolupar plans estratègics. Aquests plans han de ser orientatius per a les diferents administracions. Aqueix institut ha de desenvolupar plans estratègics des del punt de vista del País Valencià (energia, aigua i recursos naturals, indústria, agricultura, pesca, telecomunicacions...). Entre les seues funcions estaran les següents previsions econòmiques a curt i mig termini, pressuposts destinats a complir objectius econòmics i socials, recaptacions i despeses, mesures de política econòmica i assenyalar els objectius prioritaris per al sector públic de l'economia. És un òrgan consultiu i el seu fonament és donar el major nombre de dades per a poder actuar posteriorment en els sectors econòmics i socials. Els programes elaborats per aquest organisme seran valuosos per a la discussió entre l'administració, institucions, sindicats i altres operadors de l'economia i la societat.

3.8.3 Àmbit Valencià de Relacions Laborals i de Protecció Social.

Hem de crear el marc valencià de relacions laborals, per a poder portar a cap la nostra política laboral i social. Per això, a la vegada que aconseguim instruments polítics i administratius, hem de tenir capacitat per a dotar-nos de legislació.

Hem de demanar competències en matèria legislativa per al País Valencià per a començar a unificar i organitzar en el conjunt dels PPCC tot el referent a les relacions laborals, per exemple reducció de la jornada laboral, negociació col·lectiva pròpia i posar en marxa polítiques de protecció social.

Constituir un Institut Valencià d'Ocupació, amb totes les seues competències. És imprescindible crear l'Institut Valencià d'Ocupació i Formació per a tractar els temes de la desocupació des d'un punt de vista de totalitat, és dir, tant des de la promoció i la gestió de l'ocupació, com des d'una política dirigida a crear un Ensenyament professional ocupacional. Així mateix, la declaració, pagament i gestió de les prestacions econòmiques, contributives i assistencials s'ha de realitzar des del nostre país.
Proposem estructurar aqueix Institut d'Ocupació i Formació com a servei públic d'ocupació. Els seus òrgans de direcció han de ser tripartits i paritaris. Els sindicats i els ajuntaments han de tenir una participació real en aquests organismes, per a tindre una capacitat decisòria en l'organització, aprovació i execució. Del mateix mode, estem a favor que aquests organismes tinguen una organització descentralitzada, per a poder reflectir la realitat de cada comarca per mig de comissions i òrgans d'àmplia representació social (sindicats, empresaris, ajuntaments, centres d'ensenyament i altres operadors socials). Perquè no existisca descoordinació i falta de responsabilitats, l'Institut d'Ocupació i Formació haurà de dotar de cohesió i coordinació a les actuacions que són conseqüència dels plans d'ensenyament professional ocupacional.

La formació professional contínua oferirà especial atenció a les empreses xicotetes i mitjanes, ja que tenen una gran importància qualitativa i quantitativa en l'economia valenciana. Caldrà utilitzar la infrastructura dels centres d'ensenyament professional reglat, per ser propietat del sistema d'educació. L'organisme que s'ocupe de la gestió de l'Ensenyament Continu serà tripartit. Hi haurà una representació partiria dels sindicats i de la patronal i nos pareix positiva la intervenció dels poders públics, tenint en compte que tenen una responsabilitat en la promoció de l'ensenyament professional.

Es tindran totes les competències legislatives en matèria de Seguretat Social, així com, la disposició de normes que estructuren el règim econòmic de la Seguretat Social i la legislació bàsica. Es crearà l'Institut Valencià de la Seguretat Social, amb capacitat de reunir, gestionar i administrar els recursos financers. Per un altre costat, considerem imprescindible donar unes prestacions dignes als beneficiaris, per a poder desenvolupar un Sistema Públic Valencià.