Els
suplements de l'Avant
1/12/2005
Butlletí
de difusió de notícies i opinions:
Per
la sobirania política del Poble Valencià
Per
la confederació republicana del país valencià
amb catalunya, les illes i la catalunya nord
Per
una europa republicana, confederal i socialista
Per
la sobirania dels pobles del món i la solidaritat
internacional dels treballadors/res
Suplement
nº: 28
(Avui
us aportem els primers resultats de la Carta Oberta que hem publicat
al número anterior:
En
primer lloc publiquem una carta que hem rebut del company Rafael Pla
(PCPV) en la que fa molt bones aportacions al debat.
A
continuació tenim una mena de resposta
a la carta de Pla en la que Francesc Santacatalina (EV) puntualitza
alguns aspectes de la “queixa” que el seu partit
expressava en la carta oberta a Espai Alternatiu.
Després
publiquem una resenya informativa que hem trobat a la web d'Esquerra
i País sobre la darrera reunió del Consell Polític
de IZQUIERDA UNIDA, i que ens il·lustra de fins a quin punt
la deriva autoproclamatòria no està consolidada en
eixa organització.
Finalment,
incloguem un article que ens ha arribat via correu-e, del professor
de sociologia i membre de So de Pau, Andrés Piqueras, al que
hi hem afegit uns comentaris de la
nostra collita.)
OPINIÓ
SIGNADA PER RAFAEL PLA
[...
ara Espai
Alternatiu (i amb ell el PCPV) naufraga en un mar de dubtes
al voltant de les febleses, inseguretats i inconsistències
ideològiques del Bloc. ]
[El
que més ens preocupa de bona veritat és la coincidència
que esteu mostrant amb el PCE-PCPV. Aquest demana “pactes
amb contingut” i força una “Conferència
programàtica”]
Companys, la vostra falta de respecte
(no solament al PCPV, sinó a la veritat) és decebedora.
No, el PCPV no té dubtes sobre la necessitat d'impulsar
la convergència política i social de l'esquerra. Sempre
ho hem dit i reiterat. I el que hem fet és fer les nostres
propostes sobre com avançar en la mateixa. Així, al
nostre Congrés vam dir que
"hem
de treballar perquè EUPV plantege, d'acord amb el conjunt
d'IU, una alternativa a mitjà termini que apunte clarament a
la superació del sistema capitalista. Al fer-lo haurà
de precisar quines forces socials estan objectivament interessades en
tal transformació i poden confluir en la construcció
d'aquesta alternativa. Són aquestes forces a les quals ens hem
de dirigir. Per a això treballarem en l'alternativa que
defensem, guanyant aliats en el dia a dia, treballant braç a
braç en els moviments socials i en les reivindicacions
quotidianes. Només si realitzem aquest treball correctament, i
ens presentem a la societat com una força coherent que defensa
i creu fermament en els seus plantejaments, podrem arribar a aquesta
esquerra que no es troba organitzada en EUPV. D'aquesta forma els
acords sorgiran amb naturalitat, confluint en un programa comú
amb les persones amb les quals treballem diàriament en el
carrer, d'aquí sí que pot sorgir un nou impuls de
l'esquerra del País Valencià que ens permeta tenir
major presència en els moviments socials i augmentar la nostra
representació institucional. D'aquesta manera estarem
treballant en una nova
política d'aliances de cara a les eleccions de 2007 que
responga a les necessitats i anhels de l'esquerra transformadora
valenciana. Respecte a
possibles coalicions, aquestes hauran de ser fruit del debat intern,
i conseqüència d'un treball en comú amb un
programa d'acció molt concret, més enllà de fins
electoralistes, i acords nominalistes."
I
en aquesta línia, com sabeu, s'estem entrevistant amb
diferents organitzacions d'esquerres. I participem en plataformes
unitàries, com ara la que convoca manifestacions Per una
Escola Püblica, Valenciana, Democràtica, Laica i de
Qualitat per al 14 de desembre. Per cert, no us vaig veure en la
reunió. Sí han participat el Bloc i ERPV, entre altres.
Si voleu sumar-se, crideu al company Albert Sansano, de
l'STEPV(660477865), que ho coordina. Espere que ho feu, així
com que participeu en la Convenció Programàtica que ha
convocat el Consell Nacional d'EUPV (qué enteniu per
"forçar"?). Com supose sabreu, Els Verds-Esquerra
Ecologista ja han acordat participar. Pensem que amb aquesta pràctica
treballem més sòlidament per la convergència
de les esquerres que amb declaracions en el buit i dinàmiques
sectàries. Penseu seriosament que es pot construir la
convergència d'esquerres contra el PCPV?
[
A LA CONVOCATÒRIA PEL PAÍS VALENCIÀ HI HA UN
SEIENT BUIT QUE ÉS VOSTRE ]
Me sembla asombrós que li vulgueu donar lliçons
d'unitarisme a Espai Alternatiu, que està participant en EUPV
des de fa temps (companys d'Esquerra Valenciana,
en EUPV hi ha també un seient buit que és
vostre).
Siguem seriosos. Penseu que és
reeditable una coalició amb organitzacions de al voltant d'una
dotzena de membres? Al PCPV, i en EUPV (a la vista estan els acords
de la seua darrera Assemblea) pensem que no. No menyspreem el paper
que podeu jugar, però no pot ser d'eixa forma. Un moviment
polític i social plural d'esquerres com vol ser EUPV sí
és, pel contrari, un àmbit on poden agrupar-se tota
mena de col·lectius, grans i xicotets, amb ple respecte a la
identitat de cadascú. Ningú us demanarà que
renuncieu a la vostra identitat nacionalista d'esquerres, de la
mateixa manera que nosaltres no hem hagut de renunciar a la nostra
identitat comunista.
[
Parlem-ne ]
Això mateix.
Tornar
Benvolgut
Rafa:
Realment és molt d'admirar la velocitat dels teus
reflexes. Cada cop que et veig acudir corrents a defensar
l'ortodòxia em ve al cap allò del cantar del Mio Cid:
"¡Dios!, que buen vasallo si hubiere
buen señor".
Supose que als amics d'Espai
Alternatiu pot ser els fa falta algun temps més per encetar el
diàleg. Això no lleva per a que siga perfectament
legítima la teua intervenció "per al·lussions",
i fins i tot ens pot servir per a perfilar més el contingut de
la nostra "queixa".
Així que anem a pams.
En primer lloc trobe que et confons en una sèrie de
coses:
1) Evidentment ningú no
considera que es puga "construir la
convergència d'esquerres contra el PCPV".
Això s'ha de fer amb el PCPV, i amb Espai Alternatiu, i amb
tota EUPV. Per això, precisament per això, ens
preocupa l'actitud com a mínim renuent que esteu tenint tots
dos envers la política d'unitat d'acció de l'esquerra
PER A EXPULSAR EL PP DE LA GENERALITAT, PER A GUANYAR. Sou dues
peces, ara per ara, imprescindibles, per això intentem fer-vos
vore els vostres errors per tal que vosaltres mateixos els pugueu
corregir a temps de no llençar a perdre l'oportunitat i de no
incórrer en responsabilitats majors.
2) D'on has tret que el pacte que suggerim
és "amb
organitzacions de al voltant d'una dotzena de membres"?
Si et refereixes a EV la cosa no té cap sentit perquè
mai, en cap lloc ni en cap moment s'ha plantejat EV com una condició
per a eixe pacte. Sempre hem tingut clar que si hi estem
presents serà perquè convinga al bon fi del pacte
polític, tal com va ser a l'Entesa del 2003, i no pel pes de
la nostra "dotzena". És molt més
preocupant si fas referència a les altres dotzenes que hi ha
soltes per tot arreu: als moviments socials, als grups polítics
o para-polítics minoritaris, etc., o a les decenes de
milers de dotzenes que han fugit cap a l'abstenció, com
tots sabem i en primer lloc els "comunistes", sense cap
motiu.
Aclarit això passe al contingut del que ens
ocupa. I el primer que haig de dir-te és que és
assombrosa la claredat del text que cites: confirma les nostres
sospites més pessimistes.
Cap una confessió més
rodona que aquesta?:
"una
alternativa a mitjà termini que apunte clarament a la
superació del sistema capitalista. Al fer-lo haurà de
precisar quines forces socials estan objectivament interessades en
tal transformació i poden confluir en la construcció
d'aquesta alternativa"
I
si l'alternativa apunta clarament a trencar la majoria absoluta al
Parlament Valencià de l'espanyolisme/neoliberalisme no estarà
ja prou bé? Cal que el Poble Valencià faça
una confessió de fe en la "superació" del
sistema capitalista que vosaltres mateixos no sabeu ni què
significa ni per a quan cal esperar-la? I mentre tant, la
solució quina és, fotre-nos? aguantar-nos i ...
donar-li noves majories al PP, o a un PSOE sense lligams a
l'esquerra?.
Aquesta "dotzena" diu que NO. Mil
vegades que NO. Trencar el bloqueig polític heretat de
la transició és URGENT per a tots els valencians de
bona fe: per al "comunistes", per als no "comunistes",
i fins i tot per a alguns anti-comunistes.
I a més,
qui us ha donat l'autoritat per a dictaminar a priori quines
"forces socials estan objectivament interessades" en
la superació del capitalisme? No sou una mica
presumptuosos? Esteu ben segurs d'estar objectivament dins
d'eixe club d'escollits?
I encara hi ha un altre aspecte de la
qüestió gens menyspreable, quin referent extern voleu per
a EUPV?
El model basc és difícilment
reproduïble. Allà el nacionalisme moderat està
al govern i vosaltres hi col·laboreu (per tal de superar el
capitalisme, sense dubte) i el nacionalisme d'esquerra s'ha vist
arraconat a la il·legalitat. El relatiu èxit electoral
d'Ezker Batua beu d'aquestes dues fonts. El model català
tampoc casa totalment amb vosaltres, però hi ha més
similituds. El viatge d'anada i tornada a la marginalitat que
heu fet allà té que vore amb allò del 'programa,
programa, programa' i amb la dolorosa rectificació posterior,
i en la mesura que ERC es desplace a la dreta hi ha un espai clar per
a Iniciativa i Esquerra Unida, reunificades o no . A Galicia
aquest viatge de moment no té tornada, i a Andalusia i
Extremadura esteu en trànsit però el sentit de la marxa
sembla inequívoc.
No està clar que del
que cal fugir és del model gallec, andalús i extremeny?
Nosaltres pensàvem, innocents!, que el model valencià
s'havia revelat com el més eficaç per a Esquerra Unida
ja que és el que més clarament permetia trencar la
dinàmica del vot útil sense que faça falta cap
circumstància excepcional a la basca. Sembla que estàvem
equivocats.
"treballarem
en l'alternativa que defensem, guanyant aliats en el dia a
dia"
Magnífic!
Això seria magnífic, si poguéreu explicar què
és això del dia a dia. I quants aliats heu
guanyat fins ara en eixe dia a dia. I quin és
l'objecte d'eixes aliances reals o imaginàries. Heu
trobat aliats per a fer fora el PP de la Generalitat? No?
Aleshores de què parleu? En quin planeta viviu?
En
aquest context el "dia a dia", vol dir exactament "no
mai". Si hem d'esperar a que es donen coincidències
espontànies als ajuntaments, als sindicats, etc., tots
acabarem ben pelats. I si, malgrat tot, s'hi donaren, tampoc
serviria de res perquè els problemes i les solucions que es
poden barallar a nivell de la Generalitat no tenen res a veure, i
fins i tot poden ser contradictoris, amb els problemes i les
solucions que es poden barallar a nivell municipal o sindical.
Tots
els votants d'esquerra saben que les diferències
programàtiques, sobre el paper, entre el Bloc, EUPV, Els Verds
de tota mena, ERPV, i els moviments socials més actius, són
mínimes. De fet, a molta gent li costa trobar-hi
diferències. El dia a dia que ens interessa és
l'exposició pública d'eixes diferències,
l'organització del debat ample i profon que impregne el teixit
social, i en eixe procés la suma de voluntats, la
revitalització de les il·lusions i de les ganes de
guanyar. El dia a dia dels vostres baronets locals ( i el dels del
Bloc més encara) dona tristor i depressió al més
entusiasta ... i està enormement lluny de qualsevol "superació
del capitalisme".
"D'aquesta
manera estarem treballant
en una nova política d'aliances de cara a les eleccions de
2007 que responga a les necessitats i anhels de l'esquerra
transformadora valenciana. Respecte
a possibles coalicions, aquestes hauran de ser fruit del debat
intern, i conseqüència d'un treball en comú amb un
programa d'acció molt concret, més enllà de fins
electoralistes, i acords nominalistes"
Atenció
pregunta: eixa "esquerra transformadora valenciana", qui
és?
I més encara, aqueix "debat intern",
té lloc dintre de què?
La resposta sembla a primer
vista clara: la "nova política d'aliances" per al
2007 ha de respondre a les "necessitats i anhels" VOSTRES.
I ha de ser fruit del debat intern VOSTRE. O no?
Bé,
fins ací tot normal, el vostre caràcter unitari queda
ben palès. Però, què se suposa que hi ha
més enllà de l'electoralisme, i el nominalisme ( o
siga, les llistes), en un acord electoral per a evitar majories
absolutes dels partits espanyolistes/neoliberals? El programa
electoral, no ha de ser per definició electoralista? I
el programa de govern, no ha de formar part del programa, o si més
no de l'oferta, electoral? Doncs, quin és aqueix "més
enllà" "molt concret", que no forma part del
programa a negociar però que ho condiciona tot i ho paralitza
tot avant la lettre , és a dir, abans de posar-se a
parlar?
Probablement, vosaltres ho sabeu i, també
probablement, aneu a explicar-ho al gran públic d'un moment a
l'altre. Ara, en quan que tanqueu la Convenció tot
estarà clar. Clar i ras.
Tanmateix, com amic que
em considere teu, t'he de dir una cosa: El que sembla, el que
li pareix a qualsevol observador extern, el que no podrà
arranjar cap soporífera resolució de cap Convenció,
és que no hi ha cap "més enllà", que
el "programa d'acció molt concret" és una
cortina de fum, una excusa barata, i una mica infantil, per a
justificar el vostre ànim erràtic, el vostre canvi de
política. Al 2003 tocava UNITAT, al 2007 toca PEDIGREE
d'esquerra transformadora. Quina persona normal pot entendre
això? Quina persona normal pot entendre que abjureu del
lideratge que us pertoca per abraçar una dinàmica
d'estèril autoafirmació?
Voldria també,
si em permets, fer-te a tu personalment una pregunta molt concreta (
que ja se li ha fet a Espai Alternatiu a nivell d'organització
i que estic segur que algun dia respondrà): perquè
creus que les línies programàtiques de L'Entesa del
2003 no és un bon punt de partida per al 2007? En què
ens vàrem equivocar tan terriblement?
I
a tall de no fer-me massa pesat, acabe agraint-te, pel compte que em
té, la teua invitació a participar en la Convenció
programàtica. Trobe que ho farem, que de fet ho estem
fent ja, i que ho farem més si cap. Sempre que això
no us moleste, és clar.
En quant a la reunió
que coordina l'amic Sansano, potser se n'ha oblidat de nosaltres,
potser pensa que en ser una "dotzena" no podrem aportar
res. I a la millor té raó. Perquè de
moment només se m'acut que podem aportar una pregunta.
Només una. Endevines
quina?
FRANCESC SANTACATALINA
Tornar
Tensa reunió del
Consell Polític d’IU.
El
dissabte 19 de novembre es va celebrar una tensa reunió del
Consell Polític Federal d’IU a Madrid precedida per la
publicació d’una Ressolució del Comité del
PCE en el diari El País on es qualificava la situació
d’IU d’insostenible i es promovia un canvi en la Direcció
per tal de substituir a Gaspar Llamazares.
L’Informe
Polític del Coordinador d’IU feu una valoració de
la situació política resaltant l’ofensiva del PP
i la dreta i les insuficiències del PSOE, i situant el paper
d’IU en, des d’una identitat pròpia i alternativa,
treballar com opossició que exigeix i influeix en la política
estatal tractant d’aglutinar l’espai de l’esquerra
alternativa, l’ecologisme, el republicanisme i la federalitat.
En aquest contexte es situa la prioritat política en preparar
convenientment les properes eleccions municipals i autonòmiques
per barrar el pas a la dreta i reforçar l’opció
unitària de l’esquerra alternativa al bipartidisme.
Les
crítiques es van centrar en el questionament del treball del
Grup Parlamentari i en el funcionament intern amb discursos
“tremendistes” sobre la desnaturalització d’IU,
les veleitats confederals i la manca d’oportunitats de debat
intern, que conduirien a la desaparició d’aquesta
formació política si continua l’actual Direcció.
La votació
final amb 98 vots a favor, 67 en contra (PCE
oficial, Espai Alternatiu i algún altre) i 14
abstencions (principalment d’Andalusia) distava molt de les
expectatives generades i Paco Frutos, Felipe Alcaraz i d’altres
no amagaren el seu disgust amb expressions com “aci no hi ha
res a fer”.
Des del
suport a la proposta de nou Estatut feta pel Parlament de Catalunya
es va aprovar una Ressolució animant a una negociació
que permetera la seua millora, especialment en la concreció
del tema del finançament que sembla preocupar molt a alguns
sectors.
EiP, novembre de 2005
Tornar
UNA ALTRA VOLTA EL PSOE
Una altra volta, sembla que el PSOE
necessita a l'esquerra social per a parar les envestides de la
ultradreta (l'altra esquerra, amb Llamazares al
front, l'ha
rendit homenatge parlamentari fa ja temps). Açò una
volta més, com ens té acostumats, malgrat la timorata i
vergonyosa reforma educativa
que vol fer, la seua atroç
política social i laboral, el seguidisme nacional i
internacional de les estratègies més ferotges del
Capital contra
la població treballadora i en detriment de
la ciutadania en general, la glorificació del intervencionisme
militar espanyol, la defensa a tomba
oberta d'Estats Units per
part del ministre de defensa, la brutal política d'estrangeria
i el seu col.laboracionisme amb Marroc per la
repressió de
la immigració, com per la repressió del poble saharaui,
la nova reforma laboral en favor del món empresarial (més
encara? ), la bavoseria
apologètica al voltant de la
casa reial, la continuació de les politiques del PP respecte a
l'especulació i ruïna de la sobirania productiva i
alimentària del país, i un llarguíssim etc.
Mentres
a escala estatal el PP fa una oposició salvatge (pròpia
de qui tenia pensat terminar d'espoliar el país entre 4 xarxes
mafioses, i ara
veuen que tenen que esperar un poc més
-o que n'hi han més amb els que repartir-), al País
Valencià, Pla i el PSOE, en cop de fer oposició i
entrar a sac en tota la corrupció i especulació que
la dreta porta a terme a costa del nostre patrimoni natural, econòmic
i cultural, pacten amb el PP
una Reforma d'Estatut que a banda de
ser llastimosa, dona una vida i tranquil·litat molt semblant a
la folgança, a un partit com el PP valencià,
que a
poc que se’l pressionara, s'enfonsaria per el propi pes de la
seua podridura.
¡Aaahhhh! ¡quin plaer d'oposició!
i no "los malos modos" de la que fan ells.
Ara, un partit que vol jugar a ser "d'esquerres"
mentre fa política de dreta (lo que l'ha fet perdre posicions
davant de la dreta tradicional, que
es mostra més
coherent), es veu de nou amb la necessitat de recórrer a la
mobilització del carrer (precisament la mateixa que ha
intentat desactivar
o evitar des de l'any 1982) per a mantenir-se
dalt. Com ho farà?. Eixa és una de les seues grans
contradiccions.
I de pas trasllada eixa contradicció a
la pròpia esquerra. Què hem de fer?. Hem de eixir
de nou al carrer malgrat que afavorim els interessos
'psoers'?.
Sembla que sí mentre que no tinguem una
opció d'esquerres, construïda per nosaltres mateixes.
Però al menys, per una vegada, cal fer les coses amb
seny:
si ens mobilitzem que ens servisca per a començar a alçar
aqueixa força d'esquerres, no només per a que el PSOE
puga resoldre els seus
problemes electorals.
Bo, que
cadascú decidisca organitzativament davant els dilemes que
se’ns presenten (que són també els habituals
entre nosaltres).
Ens movem d'una vegada?
Salut i República
Andrés
Piqueras
Tornar
______________________________________________________________
Comentaris des de la companyonia:
Molt d'acord en que cal una opció d'esquerres
construida per nosaltres mateixos.
Més d'acord encara en que el lloc per a començar
aqueixa tasca pot ser molt bé la mobilització al
carrer.
A favor de la LODE? Per què? Si estem per un
ensenyament públic, laic, valencià i de qualitat (i,
fins i tot, pot ser també gratuït i igual per a tots),
no serà millor dir-ho clarament? Això entra en la
LODE? Els xavals de l'institut sembla que ja fa temps han dit que
no.
Hem de manifestar-nos pels nostres objectius, pels que ens
unifiquen a tots: contra la impossició de la religió
verdadera(?) a l'escola pública, contra el Concordat
amb la Santa Seu que ens obliga a tots els contribuents espanyols a
cotitzar al Vaticà, per un increment net de X punts
percentuals (pot ser 2 puntets seria prou?) del pressupost general
de l'Estat en les partides d'ensenyament i investigació, etc.
Opció d'esquerres sí, però sense
confondre termes. Una cosa és l'opció estratègica,
a llarg termini, que hom pot identificar amb EL PARTIT. I una altra
cosa és l'opció per a fer front a la bèstia ara
mateix i amb allò que tenim a l'abast, i que, en tant no
canvien molt les coses, ha de ser una opció TAMBÉ
electoral. I cal dir-ho clar: si l'opció primera (la
confluència partidària) és condició per
a dur endavant l'opció segona (la unitat d'acció),
aleshores per molt que ens cobrim de literatura esquerrosa no podrem
disimular el regal que li estem fent al PP. O al PPSOE.
La redacció de L'AVANT
Tornar
========================================
Si
no desitgeu rebre aquest butlletí us demanem disculpes. Havíem
suposat que us podia interessar.
Si
ens envieu un e-mail advertint-nos-ho a l'adreça:
ev@esquerra-valenciana.org
,
interromprem aquestos enviaments.
Podeu
llegir els suplements anteriors a http://esquerra-valenciana.org/.
I
si conegueu l'adreça electrònica de persones que
podrien rebre sense molestar-se aquestos missatges, agrairem que ens
la passeu de la mateixa forma.
La
publicació "Avant" i els seus suplements electrònics
són administrats i suportats per Esquerra Valenciana. Però
no són exclussivament seus. Estan oberts a totes les
aportacions i col·laboracions que es facen dintre del marc
ideològic del sobiranisme i l'esquerra. Els continguts dels
articles són, per tant, responsabilitat dels autors.
