Avant no. 25

Els suplements de l'Avant


Butlletí de difusió de notícies i opinions:


Per la sobirania política del Poble Valencià

Per la confederació republicana del país valencià amb catalunya, les illes i la catalunya nord

Per una europa republicana, confederal i socialista

Per la sobirania dels pobles del món i la solidaritat internacional dels treballadors/res


Suplement nº: 25

(Avui us fem arribar els següents textos:

  1. El comunicat d'Esquerra Valenciana davant del 9 d'octubre, Diada Nacional del País Valencià.

  2. Article curt d'Hector Silvestre que ens presenta una visió diferent de l'actual conflicte autonòmic català.

  3. Comunicat histèric del, malgrat tot, company Enric Nomdedeu sobre la reunió que tingué lloc el 4 d'octubre a la biblioteca de Rafalafena de Castellò per a promocionar la idea de la unitat d'acció contra el PP i el bipartidisme. L'autor sembla exageradament interessat, histèricament interessat, en desmarcar-se d'una operació que tot just comença i que encara no té un perfil massa definit. Estem segurs que l'èxit de la reunió i les relacions estretes amb el PP d'algunes patums locals del Bloc no són aliens al to histèric del comunicat. L'original ens ha arribat per mitjà de l'agencia Anna.

  4. Retall del diari CLARIN de Buenos Aires, on es dona la notícia de la crisi del PT brasiler. Quan fa temps anunciaven en aquestes pàgines el que pasaria amb Lula, algunes veus reverencials ens criticaven per ser polícament incorrectes. La Unitat i la Crítica es necessiten mútuament i oblidar-ho és una herència més de l'estalinisme, i no la més menuda. Caldrà segir amb molta atenció l'evolució del PSOL.)


TOTS JUNTS EN DEFENSA DE LA TERRA, EL TREBALL I LA CULTURA


Valencianes, valencians:

En el món del PP la depredació de la natura i la humiliació del treball assalariat signifiquen avantatges competitius als que ningú no es pot resistir. En el món del PP la crisi del tèxtil, del moble, del calcer, i totes les que venen, són inevitables.

En el món del PP la degradació progressiva de les condicions de treball i la generalització de la precarietat és el destí comú de tots els treballadors i de tots els llauradors.

En el món del PP el soterrament sota una capa de ciment és el destí comú dels millors dels nostres camps.

En el món del PP l’aigua no serveix ja per a beure o regar, que ara la fan servir per enfrontar uns pobles contra uns altres.

En el món del PP l’ensenyament públic gratuït és car i roïn, l’escola laica és confessional i la investigació científica és tercermundista.

En el món del PP es fan servir els diners públics dels valencians, de forma habitual i sense cap complexe, per a engrossir fortunes privades, per alimentar negocis ruïnosos.

En el món del PP la cultura i la llengua dels valencians, les infraestructures dels valencians, el finançament de la salut dels valencians són coses tan secundàries com el respecte pels drets civils, socials i polítics dels valencians.

En el món del PP el pitjor que ens pot passar és que després del PP ocupen la Generalitat amb majoria absoluta aquells que comparteixen amb el PP un mateix model d’Estat i de Societat. Encara que està clar que no són el mateix el PSOE i el PP, i no ho són principalment perquè els seus votants són socialment diferents, no deixa de ser depriment que tot l’horitzó que ens deixen als treballadors valencians siga “o guatemala o guatepeor”.

Valencianes, valencians:

¡¡ No és veritat que estiga tot perdut !! Només estan perdudes les batalles que ens organitza el PPSOE, com ara la reforma de l’Estatut que s’han conjuminat entre els dos socis.

El Poble Valencià ja farà prou si guanya les batalles que ell mateix planteja. Al 2007, és a dir despús demà, hi tenim la possibilitat d’una gran victòria: la multitud que ja està decebuda del resultat de la ‘transició monàrquica’, que veu amb temor com estem de desvalguts davant de la globalització capitalista, que constata la degradació dels serveis públics i del nivell de vida de la majoria, eixa multitud que està apartada de la política o dividida en paraetes i partidets que discuteixen sobre el sexe dels àngels, eixa multitud si s’agrupa i actua unida té una ocasió d’or per a irrompre en el Parlament valencià per trencar la dictadura bipartidista que ens han fet instal·lar des de Madrid i fer fora el PP.

No ens enganyem. Trencar el bipartidisme és la primera condició necessària, però no suficient, per a poder arrencar la Generalitat de les mans de les fortunes obscenes i posar-la al servici de la majoria dels valencians: les treballadores i treballadors valencians.

I per a poder actuar tots junts i poder dir que la victòria electoral del 2007 serà de tots els valencians cal que estiga clar què és allò que ens ajunta, què és allò que tots volem i que anem a implantar:

1) Gestió pública dels servicis públics. Que ningú es faça ric a base de tindre-nos com a consumidors captius.

2) Ni una ajuda ni una subvenció a empreses volàtils, només les empreses arrelades al territori i compromeses amb el País han de rebre ajudes dels fons públics.

3) Política industrial basada en la conquesta de les tres autonomies:

- Autonomia hídrica.

- Autonomia alimentària.

- Autonomia energètica.

4) Política de reciclatge integral de l’aigua i de les deixalles urbanes. Cal ser el primer país turístic d’Europa que puga oferir un territori i una mar completament nets.

5) Suplementar el pressupost que ens regateja l’Estat implantant unes taxes finalistes destinades a pagar l’enorme forat econòmic que ens deixarà el PP com herència, i que es carregaran sobre:

- Les ‘mans mortes’ immobiliàries (l’acumulació d’habitatges buits en una mà)

- L’ús sumptuari del territori (camps de golf).

- L’ús del paisatge comú en benefici privat (indústria turística).

Això és possible i això és el que tots volem. Molts voldrien potser més coses, però poca gent treballadora estarà en contra d’un programa com aquest.

De tota manera, estem a temps. Cal raonar les coses, cal sospesar pros i contres.

Tot seria més fàcil si els partits, nacionalistes i d’esquerres, que no paren de queixar-se d’unes coses i altres es decidiren finalment a canviar de cançoneta ... i feren la seua faena. Faena que en aquest moment no és altra que l’organització del debat nacional al voltant de com s’ha de concretar el pacte entre ells de cara al 2007, quines bases programàtiques, quins suports socials i com s’articulen, quins compromisos amb els moviments socials, amb les universitats, amb els sindicats, amb els sectors econòmics no parasitaris, etc.

El temps passa i cal no oblidar que hi ha forces econòmiques poderoses QUE JA ESTAN TREBALLANT CONTRA EL POBLE VALENCIÀ DE CARA AL 2007. Si deixem que les coses maduren per sí mateixa, sense la nostra atenció i la nostra cura, la de tots i cadascun dels treballadors i treballadores valencians, és fàcil que la invisible ‘quinta columna’ ho llence tot a perdre sense remei.

I això seria una llàstima perquè oportunitats en tenim ben poques en la vida.

Companyes, companys:

¡¡ TORNEU A LA POLÍTICA !!

¡¡ EXIGIU QUE EL BLOC I ESQUERRA UNIDA INICIEN JA EL DEBAT NACIONAL, PÚBLIC I OBERT, PER A CONCRETAR EL PROGRAMA D’UNITAT QUE ENS HA DE PERMETRE REORIENTAR LA TRAJECTORIA DE LA GENERALITAT A PARTIR DE LES ELECCIONS DEL 2007 !!

Tornar

L'OPORTUNITAT CATALANA


En tot el guirigall que s'ha armat amb la reforma de l'estataut català hi ha un aspecte que pot ser ben interessant per al conjunt de les classes productives. Per adonar-se'n cal elevar la mirada i contemplar el paisatge a nivell estratègic.


El tema polític a l'Europa d'avui, l'objectiu primordial de l'Europa capitalista, no és altre que l'anomenada AGENDA 2010. Aquet slogan que s'ha inventat l'alemà Schroeder, significa el programa de liquidació de l'Estat del Benestar. És això el que pretenen i el que persegueixen totes les forces obscures del continent. És això també el que exigeix l'Imperi. En el periode 2006-2010 s'ha d'abordar i consumar la reducció dràstica de les seguretats econòmiques i jurídiques que encara abriguen els assalariats europeus.


Ara l'assumpte es planteja a Alemanya. Després de la de la derrota que han sofert en França els gestors polítics del capitalisme no podia ser d'altra manera. L'aparició en escena de Die Linken (coalició de socialistes d'esquerra i ex-comunistes) obre una finestra d'esperança. Sembla que hi haurà gran coalició, és a dir, que la pseudo-socialdemocràcia que usurpa els símbols de l'esquerra està disposada a descarar-se. Van a governar amb la dreta i agafats de la maneta van a aplicar l'Agenda 2010. Millor dit van a intentar-ho. Perquè aquest govern pot ser (per fi !!) la laminació del partit socialdemòcrata ja que les mobilitzacions populars es donaran i un procés de diferenciació política tindrà lloc. Això és el que es pot normalment esperar: la gran coalició significa una travesia perillosa per als gestors del capitalisme i una oportunitat de recomposició política de l'esquerra que, de resultar mitjanament exitosa, obriria un nou escenari a escala continental.


Bé, doncs a Espanya el tema de fons és el mateix però ací tenim un afegit interessant. L'Estat ací és una construcció sempre precaria i hereda de les profunditats de la història anterior una crisi sempre irresolta. Malgrat la brillant espectativa que semblava obrir-los l'èxit del referendum europeu a l'Estat espanyol els gestors locals del capitalisme mundial s'han trobat amb l'entrebanc més clàssic: Espanya és plural sí, però poc, els plurals poden ser autònoms sí, però sempre que mantinguen les seues butxaques ben obertes i llestes per a ser escurades. Catalunya és la principal damnificada per aquesta 'idea' d'Espanya tan aymada en Madrid 'y aledaños'. I cada cop que Catalunya es mou l'Estat entra en crisi perquè es posen en dubte els seus fonaments o, si més no, els fonaments que a ells els sembla fonamental conservar intactes. I la tribu carpetovetònica es posa en peu de guerra.


D'aquí es pot derivar una situació cridanera i interesantíssima. El mateix Estat que nega al Poble Català augmentar modestament el control sobre els seus diners públics serà el que, simultàniament o immediatament, s'aplicarà a 'reformar' l'estructura dels costos salarials espanyols en el marc de la seua política de 'creación de empleo'.


Ells en són conscients. I nosaltres també ho hauríem de ser. Ells intentaran solventar ràpidament el contenciós autonòmic i fer-lo oblidar més ràpidament encara. Nosaltres tindrem totes les oportunitats per a fer veure el lligam d'allò nacional i allò social, per a assenyalar l'ennemic comú de les classes mitjanes i les classes treballadores.


Hem de procurar que el greuge social i el greuge nacional s'escenifiquen conjuntament. Potser això tampoc ens serveixca per res, però al menys seran ben pocs els que puguen dir que encara no ho tenen clar.


Hector Silvestre

06/10/2005

Tornar

COMUNICAT HISTÈRIC

Davant de les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació sobre possibles aliances vull manifestar que:
El BLOC no està en cap tipus d'operació de pacte preelectoral, ni ha encetat contactes amb cap altra formació, ni te cap voluntat de fer-ho.

Ni l'Executiva Nacional del BLOC, ni el Consell Nacional, que és el màxim òrgan entre congressos, mai no han valorat la possibilitat de fer cap tipus d'aliança preelectoral, ni està en l'agenda per als propers mesos.

Enric Morera, Secretari General del BLOC, ha afirmat en innombrables ocasions que el nostre partit no té cap mena de contactes amb altres formacions, encaminats a crear coalicions preelectorals. El Secretari General sempre ha defensat la politica aprovada pel BLOC en els seus congressos, basada en la independència de projecte. La reunió que va tindre lloc ahir a Castelló és el resultat de la voluntat d'un corrent minoritari al si del BLOC (corrent que no te 
cap membre a Castelló, que és el col·lectiu més gran del País) qui es reunix amb un corrent minoritari d'EU. A la reunió també assistí un representant d'EV, un partit politic format per un grup d'exmilitants del BLOC que no es van poder constitur com a corrent per no ser prou gent segons els estatuts del nostre partit. El Sr. Arnal, per últim, 

és diputat per un partit fruit de varies escissions i canvis de sigles, que mai no s'ha presentat a unes eleccions en solitari.

L'argumentació que utilitzen aquestes persones està trufada d'errors o de mentides, amb una clara voluntat intoxicadora. Es parla del "Tripartit" en Galicia.  A Galicia pactà el Partit Socialista i el Bloque Nacionalista. EU no te representació. El mínim que pot esperar-se d'un tripartit és que el formen tres partits!

Quan es parla d'"Operació a la catalana" no sabem massa bé a què fan referència. A Catalunya passà exactament el contrari que ells proposen. No va haver cap pacte previ entre IC-V,  ERC i PSC. Cada partit es va presentar a les eleccions amb el seu programa i sota les seues sigles.  Només després  de les eleccions es coaligaren per 

sumar més diputats que CiU que fou qui guanyà les eleccions. El BLOC Nacionalista Valencià, és un partit polític amb clara vocació de compromís amb la societat valenciana. Els seus militants i càrrecs públics dediquem els nostres esforços i el nostre temps a intentar resoldre els problemes dels nostres conciutadans. Entenem que cal un 
canvi de govern a la Generalitat, i farem el possible per que així siga, sempre des de la independència del nostre projecte polític, que no és coincident amb el d'EU.

Enric Nomdedéu i Biosca
Membre de l'Executiva Nacional del BLOC

NOTA ACLARATÒRIA (sense ànim de polèmica): Si els estatuts del Bloc exigeixen un nº mínim per formar un partit o tendència al seu si, no va ser eixe l'argument que es va fer servir per a negar l'existència a Esquerra Valenciana. Els dits estatuts tenen una trampa curiosa: reconeixen el dret a que les minories formen corrents, tendencies o partits (cal suposar que d'ací ve el nom de Bloc) però exigeixen que per a que una minoria puga estar organitzada ha de tenir el vot favorable de 2/3 del Consell, amb la qual cosa només les minoríes que li semblen suportables a la majoria governant hi tenen cabuda. Un efecte semblant al del famós 5%.


Malgrat això Esquerra Valenciana va obtenir al voltant d'un 60% de vots favorables, però no va arribar al 66'66%, i en base a això l'executiva els va donar 24 hores per a dissoldre's o anar-se'n. Una part de la militància va triar començar una vida orgànica nova i independent.


Per altra banda, a la reunió a la que es fa referència en el comunicat vàren assistir diversos afiliats d'EV, només un estava assegut a la Mesa però altres estaven entre el públic i fins i tot algun d'ells va demanar la paraula identificant-se com a membre d'EV.


EV, que ha participat des del principi en la gestació de L'Entesa i ara en la Convocatòria, desconeix qualsevol referència a un suposat “tripartit gallec” o a una “operació a la catalana”. No sabem què és això ni d'on ho ha tret l'autor del comunicat que hem reproduit. Simplement afirmem que això no forma part del cos teòric de l'operació que volem encetar ensems amb les organitzacions que s'esmenten a l'escrit, i amb tots aquells que sincerament volen fer alguna cosa positiva pel País.

Tornar


El Clarín, Buenos Aires, 27/09/2005

CRISIS EN EL PARTIDO DEL PRESIDENTE LULA DA SILVA

Sangría en el PT: se van 400 dirigentes

La renuncia masiva es un efecto del escándalo de corrupción que aqueja al partido.



Eleonora Gosman. SAN PABLO CORRESPONSAL
egosman@clarin.com


Ayer se produjo la primera gran división del Partido de los Trabajadores (PT). Cuatrocientos dirigentes, sindicalistas, políticos e intelectuales, dejaron la organización. Entre ellos, hay líderes de primerísima línea. Los argumentos son múltiples: unos advierten que se "agotó" el papel de la organización como transformadora de la sociedad. Otros se quejan de que el partido, a pesar de las internas, seguirá en manos del oficialismo; o sea, del mismo sector que lo llevó a la crisis. Y unos terceros señalan que no pueden quedarse en el PT porque su dirección desmovilizó a la sociedad.

Lo que fue el mayor partido de izquierda del continente americano está camino a su extinción. De la fuga masiva de líderes y militantes quedará con suerte un aparato controlado por el gobierno, pero sin el dinamismo y la presencia política que caracterizó al PT en sus 25 años de vida.

La salida de centenares de militantes es una expresión de repudio a una crisis política que se originó en un basto esquema de corrupción con ramificaciones en la ex dirección nacional del partido y en el propio gobierno. También es un rechazo a las internas de la organización celebradas hace 10 días, que van a un segundo turno en dos semanas, pero donde todos presumen que la corriente oficialista mantendrá las riendas del poder.

El éxodo de la organización se propagó ayer por todo el país. El sábado, en una asamblea de 800 personas, representantes del Movimiento de los Sin Tierra y de la Central Unica de Trabajadores (CUT) anunciaron que se iban. Miembro de la cúpula sindical, Francisvaldo Mendes, señaló que el fin de los disidentes es rehacer el diálogo con los movimientos sociales. "Es preciso ocupar ese espacio abandonado por el PT".

Pero ayer fue una camada de dirigentes históricos la que dejó la organización. Con casi 40 mil votos obtenidos en las internas de hace 10 días, el candidato de Esperanza Militante, Plínio de Arruda Sampaio, salió junto con el diputado federal Ivan Valente y el secretario de Movimientos Populares del PT, Jorge Almeida.

Esta salida en bloque implica una baja significativa de diputados provinciales en los estados de Amapá, Santa Catarina, Espírito Santo y Pará. Se fueron también concejales y militantes de otros 16 estados. En San Pablo, por ejemplo, se desvincularon del PT una docena de concejales. También se fue de la organización Helio Bicudo, ex vice intendente paulista.

Pero la parte peor está por venir. Hay 21 diputados nacionales, que forman el Bloque Parlamentario de Izquierda que ayer por la noche decidía si dejaría ya la organización. Entre ellos está el influyente legislador carioca Chico Alencar. Según se informó anoche, estos dirigentes estarían dispuestos a integrarse a la organización fundada por la senadora Heloísa Helena, cuando fue expulsada del PT hace un año.

Plinio de Arruda Sampaio, que recibió 40.000 votos en las internas, argumentó que PT "agotó su papel de instrumento de transformación de la realidad brasileña". Para este dirigente, uno de los históricos del PT, el crecimiento de la izquierda dentro del propio partido "no fue suficiente para cambiar los rumbos de la organización".

Junto con ellos se va el diputado paulista Ivan Valente, uno de los jóvenes más prometedores del PT. El legislador criticó la política económica del gobierno.

Por ahora, gran parte de quienes dejan el PT van al Partido del Socialismo y la Libertad (PSOL).

http://www.psol.org.br/

Tornar

========================================


Si no desitgeu rebre aquest butlletí us demanem disculpes. Havíem suposat que us podia interessar.

Si ens envieu un e-mail advertint-nos-ho a l'adreça: ev@esquerra-valenciana.org , interromprem aquestos enviaments.

Podeu llegir els suplements anteriors a http://esquerra-valenciana.org/.


I si conegueu l'adreça electrònica de persones que podrien rebre sense molestar-se aquestos missatges, agrairem que ens la passeu de la mateixa forma.


La publicació "Avant" i els seus suplements electrònics són administrats i suportats per Esquerra Valenciana. Però no són exclussivament seus. Estan oberts a totes les aportacions i col·laboracions que es facen dintre del marc ideològic del sobiranisme i l'esquerra. Els continguts dels articles són, per tant, responsabilitat dels autors.