Esquerra Valenciana

Els suplements de l'Avant

06/09/2005

Butlletí de difusió de notícies i opinions:

Per la sobirania política del Poble Valencià

Per la confederació republicana del país valencià amb catalunya, les illes i la catalunya nord

Per una europa republicana, confederal i socialista

Per la sobirania dels pobles del món i la solidaritat internacional dels treballadors/res

Suplement nº: 23

(Avui reprenem després del parèntesi estival amb un article del company Ramon Salabert el qual, tot prenint suport en algunes notícies de l'agost, ve a recordar-nos que està donant-se el fenòmen que s'ha donat en tots els imperis decadents: que els pretorians són cada cop més protagonistes de l'escena política.

Per altra banda, la redacció de L'AVANT ha decidit posar-se a treballar immediatament per allò que la gran majoria de valencians i valencianes volen: la unitat d'acció de l'esquerra i el nacionalisme per a tombar el govern del PP.

Fins al juliol passat era només una idea, un desig, un enigma: com fer una ENTESA per al 2007? ARA JA ÉS UN PROJECTE. Ja està en marxa la Convocatòria pel País Valencià. Per una banda Esquerra i País i el Bloc d'Esquerra Sobiranista, tendències respectivament d'EUPV i del BNV, i per l'altra banda Esquerra Ecologista i Esquerra Valenciana, partits de L'Entesa del 2003, comptant amb la simpatia d'entitats cíviques com Escola Valenciana, Valenians pel Canvi, So de Pau, etc. i d'altres personalitats independents o enquadrades en partits nacionalistes i/o d'esquerres, han decidit posar-se en marxa i iniciar els treballs per a difondre el projecte i donar-li cos i substància política i programàtica.

La tasca no serà fàcil, però és necessària. És el que la gent ja està demanant i demanarà encara més a mesura que s'aprope el 2007. Però es veuen molts núvols en l'horitzó i molts obstacles al mig del camí. Cal fer llum per esbandir els núvols, cal aportar idees per a defugir els obstacles. A contribuir en aquesta tasca emocionant és al que us volem convidar a tots els lectors dels suplements de l'Avant.

Volem que l'Avant siga el Quadern de Camp de la Convocatoria. Publicarem totes les aportacions, a favor o en contra, de caracter teòric o estratègic que ens arriben al voltant del projecte de Convocatoria pel País Valencià, el plantejament electoral, el plantejament governamental, el programa, i tot allò que considereu d'interés general de cara a les eleccions del 2007 i la Generalitat que d'elles sortirà.

Animeu-vos. Tal com està el pati tota aportació serà oportuna)

NI ROQUETAS NI AFGANISTAN:

¡¡ REPÚBLICA I SOBIRANIA !!

 

A les pel·lícules americanes de policies solen repetir-se als darrers temps escenes com aquesta:

o        la xica li pregunta al policia 'guaperas': “por qué te hiciste policía Johny?”

o        i el xic respon amb un posat beatífic: “para ayudar a la gente”.

Eixa és la ideologia oficial que intenta ocultar l'increment constant i universal de la repressió i el control policial sobre les societats civils d’arreu del món. Els policies (i d'altres espècimens semblants) no són ja ni mercenaris, ni sicaris de la minoria opulenta. Són persones, intel·ligents i 'guapes', amb una consciència social enorme i escrupolosa, posseïts per una imperiosa vocació de servici envers la gent. L'ofici de policia és el més honorable i desitjable que es pot concebre. I també el més necessari. Ja que la gent sempre necessita que l'ajuden. Perquè la gent no pot ajudar-se a si mateixa, ja que els estats d'arreu del món han posat tots els seu mitjans, la policia en primer lloc, per a deixar la majoria de la gent en una situació de total indefensió econòmica, social, mental, física i jurídica. Resulta evident que una gent que ha arribat a eix estat de postració requereix tota l'”ajuda” que se li puga donar.

 

En aquest tema, com en tants d'altres, Espanya no és diferent. És paradigmàtica. Espanya sol oferir-nos els exemples més aclaridors i edificants.

 

I així, hem pogut comprovar com les comissaries i els benemèrits quartells, són zona d'alt risc per als ciutadans normals, innocents, apolítics, etc. Per tant, no resulta difícil imaginar què poden significar per als altres ciutadans, per a aquells que han gosat fer servir la seua suposada llibertat individual per a no ser tan normals.

 

A Roquetas de Mar un individu que pretenia obtenir la famosa ajuda policial, en aquest cas de la G.Civil, va entrar viu i va eixir mort de la caserna. I no mort de qualsevol forma. Mort a colps, i sembla que amb indicis evidents de sadisme i tortura. Els esforçats funcionaris que el van 'ajudar' eren mitja dotzena de 'números' i un tinent. I van tardar 24 hores en donar-li la notícia a la família del difunt.

 

Sembla que tot es va destapar gràcies a la fermesa professional del forense. ¡¡ Mai no valorarem prou els 'españolitos' tot el que li deguem a l’heroica toçuderia d'alguns metges forenses !!

 

El govern aparentà certa molèstia amb unes declaracions del cap de la Guàrdia Civil en les que intentava trivialitzar exageradament l'afer. Però encara no ha fet res. En realitat tots els que ixen en la tele han donat el mateix missatge: açò no reflecteix la normalitat de la institució, es tracta d'un cas aïllat que no denota res.

 

Una persona pot, efectivament, tornar-se boja. Dues persones molt intimament relacionades poden embogir alhora i amb la mateixa bogeria. Però que set persones, una d'elles tècnic superior de l'administració militar de l'Estat, es diverteixquen apallissant fins la mort un ciutadà perfectament desarmat no denota bogeria, denota una cultura organitzacional, una cultura compartida, i per tant comunicada i argumentada, que els permet o els recomana o, si més no, no els impedeix fer eixe tipus de coses.

 

Com ens podrem protegir dels nostres protectors? Eixe va a ser el gran tema humà, el gran problema tècnic i el gran objectiu polític del segle XXI.

 

Per a ser justos cal reconèixer que aquest no és un tema exclusivament espanyol. Està molt generalitzat. I hi ha qui ho té més fumut que nosaltres. Amuntó més.

 

Fa poc un helicòpter de guerra espanyol es va estavellar a l'Afganistan. Moriren un grapat de soldats d'aquestos que ara toca dir-los 'professionals'. Què fan els soldats que paguem amb els nostres impostos per aquelles terres? Oficialment diuen que dur-los la democràcia i la pau a la gent aquella. Especialment a les dones aquelles que, pobretes, tenien que anar amb la 'burka' fins i tot en ple estiu. Diuen les mentides i les repeteixen milers de vegades sense cap vergonya, i se n'aprofiten de l'amnèsia que la superabundància d'informació supèrflua ens provoca.

 

I és que no només la televisió ens continua mostrant, de tard en tard això sí, els carrers de Kabul plens de 'burkes', sinó que no farà ni dos mesos se’ls va escapar la notícia que una dona jove havia estat condemnada a la lapidació ¡¡ i executada !! per adúltera ... en un país totalment ocupat militarment per les democràcies redemptores que només pretenen ajudar la gent ...

 

Qué fa Espanya en Afganistan? Doncs les coses solen ser allò que pareixen. Fa exactament el mateix que els USA. Assegurar-se que els aliats de l'Imperi en la zona puguen continuar lapidant dones joves i boniques, produint heroïna i tota altra activitat que els vinga de gust per a reafirmar el seu poder anacrònic i obscurantista.

 

La plutocràcia financera internacional, i al seu capdavant la fracció sionista, i l'Estat americà fa decennis que estant finançant i alimentant l'integrisme religiós. Musulmà sí, però no sols. L'obscurantisme en general, però especialment el rabiós, és el gran aliat de l'imperialisme neoliberal i tecnocràtic. Davant d'això el 'talante Zapatero' no passa de ser una broma de mal gust. L'eslogan de l'aliança de civilitzacions ha estat tan ben rebut perquè fa referència precisament a això: a l'aliança de tots els poders obscurs (USA, Arabia, Paquistan, Xina, Israel, el Papa, Rússia, L'Europa dels Roschild i els Botín, etc.) contra la Humanitat.

 

I això és així, ha de ser necessàriament així i no pot ser d'altra manera perque aquesta mena de nova Santa Alianza es dona en un moment en que tot es basa en un sistema productiu cada cop més científic i més incompatible amb l'obscuritat, que posa de manifest cada dia què supèrflua i molesta és la dictadura dels accionistes. El règim jurídic del capitalisme ocasiona pèrdues creixents i de tot tipus amb moviments de capitals i d'equips productius al·lucinats, i amenaça ja directament amb una insostenibilitat fatal. Es dona la paradoxa que un equip productiu cada cop més potent i sofisticat és conduit per un capitalisme foll i senil cada cop més incapaç de gestionar els seus deliris d'acumulació. En eixa situació tots els poders del món se saben il·legítims i esperen amb raó que la gent tindrà fortes raons per anar a per ells, per això busquen protegir-se. Com que el lideratge en la maldat del govern federal americà ja no és posat en dubte per ningú, l'aliança de civilitzacions està servida.

Només resten uns 'flecos' per resoldre en la vella Europa ...

 

De què va tot això ens ho han explicat aquestos dies en Luisiana. Lluny de fer el que faria un govern burgés clàssic: incautar-se de tots els bens de primera necessitat que hi haja sobre el terreny i organitzar el racionament ordenat per a impedir acaparament i violència desesperada, han suspès totes les tasques de salvament per a dedicar les forces a 'mantenir l'ordre', és a dir, a protegir la propietat material de la minoria opulenta: tracten els seus ciutadans com a iraquians. Clar que el fet de ser pobres i negres també ajuda. En tot cas el missatge que es ve repetint des de fa anys és el mateix: les poblacions no són les dipositàries de la sobirania, com exigiria una democràcia, només són el ramat de servidors sacrificables de les fortunes obscenes.

 

RAMON SALABERT

2/09/2005

 

 ========================================

Si no desitgeu rebre aquest butlletí us demanem disculpes. Havíem suposat que us podia interessar.

Si ens envieu un e-mail advertint-nos-ho a l'adreça: ev@esquerra-valenciana.org , interromprem aquestos enviaments.

Podeu llegir els suplements anteriors a http://esquerra-valenciana.org/.

I si conegueu l'adreça electrònica de persones que podrien rebre sense molestar-se aquestos missatges, agrairem que ens la passeu de la mateixa forma.

La publicació "Avant" i els seus suplements electrònics són administrats i suportats per Esquerra Valenciana. Però no són exclussivament seus. Estan oberts a totes les aportacions i col·laboracions que es facen dintre del marc ideològic del sobiranisme i l'esquerra. Els continguts dels articles són, per tant, responsabilitat dels autors.